La reina de les fades

La reina de les fades
va trobar un fong gegant
per omplir-lo cada tarda
de música, alegria i ball.

Monjoia

He vist la lluna d'ungla,
sota la llum corba del cel,
monjoia fina, perfum i mel.

Hi penjarà una fada el seu vel,
el rastre de plata un estel,
jo, els meus somnis
i algú en secret, els seus anhels.

M'agradaria

M’agradaria sobrevolar els rierols
com fa en silenci la merla roquera,
i ensumar veloç al vol
les aromes de la pluja en primavera.

M’agradaria ser fada amb una vareta
per esculpir cors als boscos de la Terra.
M’agradaria ser la flor epífita eterna
que creix al sostre de la selva.

M’agradaria viatjar en el temps
i habitar el món d’aquí a un segle
per recitar una nit de lluna plena
contemplant el cel

un altre cop aquest poema.

Poema per dormir una fada

Preparar un coixí

flonjo de seda

i omplir-lo d’aire marí,

perfumar l’ambient amb pi dels boscos

i obrir persianes i finestrals.

Quan entri a la sala una fada,

recitar-li un vers d’aquests

perquè es quedi encantada

i la son l’arreli aquí

fins que floreixi el jardí.