statcounter

divendres, 4 d’abril del 2008

La mandra

*
Ens ataca a tots la mandra,
ai, quin estat més destraler!
*
Ens minva l'esperit,
ens xarrupa l'energia
i ens deixa estabornits.
*
Anem mig adormits
les tardes i els matins
com fantasmes fora el llit.
*
Ataca a funcionaris i a bombers,
ataca a xiquetes i xiquets,
ataca a iaies, pares, mares i tiets,
ataca a llenyataires i raiers,
ataca a mestres de tallers,
ataca a artistes i someliers,
ataca a periodistes i cuiners.
*
Ens ataca.
Ara ja no puc més.
La mandra em fa callar
i m'estira al sofà.
Sobirana m'aixafa,
ja no em podré aixecar.
*
I és què un atac de mandra
et desconfigura el tarannà!
*

Harmonia d'un poema

L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...

Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.

El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.

Dia i nit


El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.


El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.