L'essència d'una llengua,
l'alè que expira cada mot,
l'aroma a cada so,
el saber de cada lletra,
la remor d'algun record...
Harmonia d'un poema,
ritme propi a cada vers
que porta la simfonia
dins del seu propi text.
El recites i t'hi perds,
t'embolcalla, t'acarona,
ets a cada paraula tu mateix.
Mentre el dius, t'abdueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada