statcounter

divendres, 4 d’abril de 2008

La mandra

*
Ens ataca a tots la mandra,
ai, quin estat més destraler!
*
Ens minva l'esperit,
ens xarrupa l'energia
i ens deixa estabornits.
*
Anem mig adormits
les tardes i els matins
com fantasmes fora el llit.
*
Ataca a funcionaris i a bombers,
ataca a xiquetes i xiquets,
ataca a iaies, pares, mares i tiets,
ataca a llenyataires i raiers,
ataca a mestres de tallers,
ataca a artistes i someliers,
ataca a periodistes i cuiners.
*
Ens ataca.
Ara ja no puc més.
La mandra em fa callar
i m'estira al sofà.
Sobirana m'aixafa,
ja no em podré aixecar.
*
I és què un atac de mandra
et desconfigura el tarannà!
*

2 comentaris:

Alicia Calero Cervera ha dit...

M'agrada el teu blog i el teus poemes per a infants que son l'anima de la vida

poesiaula ha dit...

Gràcies, Alícia, per dir-m'ho.
Són per nens i nenes petits i grans, fins i tot per molt grans...


Isabel