Amb La Terra

Formes reverencials,

geometria estudiada
ritme espacial

d'harmonia demostrada.

Volum cromàtic

fet de llum i materia vegetal

que palpita amb un planeta

anomenat La Terra.

Tots llurs habitants

gaudiran de manera extrema

si saben descobrir i compartir

les meravelles que hi regnen.

Una flor diminuta,

la fulla que creix,

l'abundor feta vida

qualsevol dia que neix...

*

La flor de l'ametller

Ja neix la flor de l’ametller,

ja floreix quan s’acaba gener.

*

I cada nit contempla el panorama
d’un camp viu emblanquinat per la gebrada,
amb un ull a cada estel
i a la lluna la mirada
mentre regna el fred a tota la contrada.

*

Hibiscus

Arquitectura floral
que col·loca vermell lluminós
sobre el verd més frondós.

Corol·la pentagonal
efímera, potent i cabal
sota el sol sublim i gran.

Els estams sobresurten,
semblen espiar el vent
que comença a dansar.

Són les flors dels hibiscus,
color per contemplar,
quins bonics exemplars!

Queda el crepuscle

Queda el crepuscle endolcit
per la olor de flors obertes,
absent enguany el gessamí...

De flors de Sant Pere és la flaire.

No és pas fortuït,
és l'aroma necessària
per evocar un antic sentit
que esborra paraules,
que rebutja els mots,
que sols demana un silenci infinit.

És efímera la flaire,
i permanent el record.

Flor de Sant Joan

Grocs els pètals,
grocs els estams
per competir
amb el sol i els seus raigs:
és la flor de Sant Joan

La llum

La llum dóna volum
als pètals blanquinosos,
i el relleu de cada flor
posa al quadre color.

I una abella enlluernada
sobrevola despistada
tot el camp dels fruiters
triant la flor més indicada.

La vida entre els ametllers,
rica i atrafegada,
va traçant un món ple
aliè a nostra mirada.

Diminuta

És blava la flor,

diminuta,

plena de color.

Passa desapercebuda

entre tanta verdor.

Viatge a un ametller

He viatjat a un ametller
cobert de flors rosades
plantat fa temps
a un camp rogenc
vora unes pedres eternes.

Esparregueres i romaní,
carrasca i algun pi
posen verd a aquell paisatge,
que els borrons dels fruiters
són encara poc visibles.

I els cels són infinits,
de colors indescriptibles,
amb llums del blanc al gris
entre núvols increïbles.