He viatjat a un ametller
cobert de flors rosades
plantat fa temps
a un camp rogenc
vora unes pedres eternes.
Esparregueres i romaní,
carrasca i algun pi
posen verd a aquell paisatge,
que els borrons dels fruiters
són encara poc visibles.
I els cels són infinits,
de colors indescriptibles,
amb llums del blanc al gris
entre núvols increïbles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada