dimarts, 7 d’octubre de 2008

La tardor s'ha fet poema





La tardor s’ha fet poema

per recórrer tot el cel

i pintar amb colors de somni

el camp sota els estels.



*

La tardor s’ha fet poema

per créixer entre els bolets

i posar mots d’intempèrie

a les fulles d’arbres i arrels.



*

La tardor s’ha fet poema

per musicar moments

i cantar al bell mig de la natura

a l’aire, sense prèvia partitura.



*


Festa de tardor

Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
fuig el sol, ja plou.

És tarda d'encanteri
amb una gran tempesta,
trons d'orquestra
i llamps de llums tot misteri.

Les bruixes recuperen son imperi
i els follets fan la resta:
organitzen al bosc una festa
de tardor per perdre el senderi.

Preparen el sopar, que és un bon tiberi
a base de carbassa feta crema,
codonyat bullit amb sèsam
i pinyons regats amb most per beure-hi.


.................................................


Una fulla vola,
l'altra tremola,
una branca es mou,
surt el sol, no plou.


Com un pinzell






Com un pinzell

caigut del cel,
com un bany daurat
de sol i mel.

Tenyint el bosc, tenyint el camp,
grocs, torrats i foc fan un gran ball.




Ballen tots




S'enteranyina el cel
a aquella hora incerta de la tarda
a ritme del silenci extrem.


Cauen unes gotes amb embranzida
que han pres el primer lloc.


Ara fan una festa els cargols,
treuen el cap, treuen el cos,
mouen antenes fins que és fosc,
ballen sota el xàfec, ballen tots...


I quan sigui negra nit
l'aigua i la terra seran fang
i els cargols fugint patinaran.


Degota encara el cel
fins que a la fi brilla un estel.




Dorm el fred



Dorm el fred,
tot l'estiu descansa
fins que la calor
marxa de vacances.

I quan el fred desperta
arriba l'alternança:
mocador al coll i màniga llarga,
encostipats, mocs al nas,
la revolució dels colors al camp
i molta anyorança.

Fulles en transformació constant,
el roig a algunes branques,
tots els grocs i molts torrats
reben el fred quan se'ns atansa.

Quina harmonia de colors
si la pigmentació de tardor esclata!

Quanta varietat de llums a un cel d'or i plata
quan el sol declina i la nit arreu s'escampa!


*