dissabte, 31 d’octubre de 2009

S'acaba l'octubre;
la vinya s'adorm,
el bosc s'arreplega
i els cims seran blancs
qualsevol albada
mentre madura el most
a la barrica més bona
i el vi novell ens sorprén
fluint de nou ben d'hora.


El temps no té rellotge,
la natura s'esmuny
i nosaltres correm
fent carreres amb els moments;
som sovint sords i cecs,
no sentim com marxen els ocells,
no veiem els matisos del cel
ni la llum dels capvespres.


S'acaba l'octubre,
i els mesos vindran
amb l'ordre de sempre,
primer serà el torn de novembre,
i de seguida, ens atraparà desembre.


Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

El vent i les paraules



S'enduu el vent les paraules,
capgira les frases,
volen a l'aire
i es perden,
remolins d'ones
sonores cap a l'oblit.


divendres, 30 d’octubre de 2009

A buscar castanyes

Anirem al bosc
a buscar castanyes,
les courem al foc
quan es faci fosc.

Cantarem cançons
i explicarem històries,
cantarem cançons
de pluja, nit i trons.


dijous, 29 d’octubre de 2009

Aquell feix de llum de lluna

Un feix de llum de lluna,
Júpiter al mig del cel
i una mirada que recapta
un espectacle nocturn tan bell.


I segueix la gent amb pressa
formiguejant pels carrers
mentre algú s'entrompessa
amb l'estorat per la sorpresa.


Ja són quatre els encantats
i fan a la vorera una barrera,
obturant el veloç pas
dels que venen al darrera.


I és així com a poc a poc,
els vianants queden apilats
contemplant massivament
la lluminària de la nit ritual.


S'aturen les carreres
queda tothom contemplant
aquell feix de llum de lluna
i Júpiter a dalt regnant.
***

Carabasses endolçades

Carabasses endolçades
amb flames inflamades,
fades màgiques fumades
escapades ja del foc.

Cantonades amb aranyes,
cucs, cadàvers i castanyes,
remolins de fulles seques
i tempestes amb molts llamps.

Penjarem els rats penats
esquelets i velles mòmies,
farem festes amb les serps
com les bruixes d'altres temps.

Ballarem i cantarem
entre sang i mans tallades,
ballarem i cantarem,
llums i ombres de fantasmes.

Petita cançó de tardor, amb castanyes i olor

Les castanyes fan olor
si les torres, si les torres,
les castanyes fan olor
si les torres dins del foc.


Te les menges, te les menges
les castanyes de tardor,
te les menges, te les menges
mentre cantes la cançó.

Castanyada

Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.

Tancar els ànecs avui aviat
i esperar una nit en calma
per celebrar la castanyada
al caliu més càlid de la llar.

Rememorar passats octubres
amb cels tenyits als vespres,
i somiar que sempre es festa
i que podem gaudir dels cels com sants.

Pessigar pinyons dels panellets,
i amagar-los entre els altres
fins que no podem dissimular
i admetre que estan tots foradats.

Ensumar l'aroma dolç
de les castanyes torrades,
volar entre el vent huracanat
i el fred que la tarda ens ha portat.

Ens agraden els poemes

Ens agraden els poemes
amb música per dins,
ens agraden les rimes
boniques per senzilles.
I les paraules fluides al vers
que ens parlen amb harmonia,
amb la veu dels núvols i el cel.


Ens agraden els passeigs
pels textos amb paisatge,
les textures que abelleixen
les llums i els raigs
de moments determinats.


Ens agrada el pensament
que avança i que explica
reflexions del nostre món,
ens agraden les paraules
que ens regalen aixopluc,
ens agrada l'eix planer
que defensa a l'indefens,
el saber que recolza
el desig d'anar enllà...

I tornar a la poesia
per coreografiar la vida.


dimecres, 28 d’octubre de 2009

Cel blanc

Cel blanc de mitja tarda
que amaga els raigs de sol,
fa sentir tristor a la cara
i l'enyorança a dins del cor.


Enyorança dels cels blaus,
dels banys al mar tranquil,
d'un estiu que ja ha fugit,
dels dies llargs de més calor...

El gruix de tela

Entra el sol per les finestres

i els raigs, inclinats, fan brillar el terra;

la tardor ens endinsa al món dels vents,

als canvis sobtats del cel

i al paradís de les més crues tempestes.





Caducat l'estiu fa temps,

anirem mudant la roba

fins adaptar el gruix de tela

a la temperatura ambient.






Quan d'aquí un temps regni l'hivern

trobarem amb facilitat la vestimenta adient.








Les boires

Cada matí les boires
fan un dens coixí,
el mar està tranquil
i el sol no acaba de reeixir.

La tardor ens dibuixa a diari
un cel nou per gaudir
dels núvols que es desplacen
i del raig que vol lluir.

Sortirem de casa amb ganes
de contemplar les novetats
tant si es tracta de l'oratge
com d'assumptes generals.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Crisantems

Un ram de crisantems


a un gerro d'aigua clara


entre el marbre i el xiprer,


a l'ombra freda de la tarda.




Tres dies de color


a cada pètal de les flors;


quedarà pansit el pom,


caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,
quedaran colgats els crisantems.
***

Amb cara de por

Llums de fanals
i espelmes blanques,
cohort d'esperits,
monstres i fantasmes.


I a cada cantonada,
una gran carabassa
amb cara de por
i raig de tremolor
en veure, a la foscor,
com volen les escombres
amb bruixes
fetes d'ossos i ombres.


S'omple de nit el poblat
s'omple de boira cada terrat,
de vent tempestuós tot l'arbrat
i el meu cor és ja a punt de l'infart...




Gira la Terra

Gira el Planeta,
gira i gira
i al nostre món
batega vida.


Al voltant del Sol,
dia a dia,
gira el Planeta,
gira i gira.


Gira la Terra
i ens duu amb empenta
al temps de llum
per un cel
de foscor extrema.


És la suau dansa
per l'univers
d'un Planeta
ple de poetes
i amants del vers.

Juguen els mots

Juguen els mots pel cervell,
salten i salten del cap cap el cel.
Bategen estels,
foragiten boires,
saluden el sol,
expliquen històries.
Juguen els mots pel cervell,
fugen, són veu, són vers.
***

T'enganxen les paraules

T'enganxen
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.

Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.

Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Lluna blanca

Lluna blanca,


ull de la nit


joia i maga,


llum al llit.



Il·lumina els teus somnis,


passeja fina pels llençols,


travessa vidres i balcons


la desplaça a l'alba el sol.



Lluna blanca,


llum gelada


que acarona pels terrats


roba estesa i algun gat.






***

Trobar raons

Tenen ritme,
tenen so,
tenen música els mots,
tenen rima
a dins del cor.

Només cal trobar raons
perquè brollin els mots.

La bellesa de la nit,
la remor del camp sovint,
una foguera de palla i carbó
o les penetes de l'amor.

Només cal trobar raons,
i els poemes surten sols
si saps mirar l'entorn.




El primer constipat

El primer constipat



m'agafa per sorpresa,



em surten fluïts pel nas



i la tos estentòria s'hi repenja



per omplir d'horribles sons



i folls sorolls el meu entorn.







No em falten els esternuts



ni la veu d'ultratomba



que des del misteri retomba



i provoca massa ensurts.







Prenc taronjades i aspirines,



vull guarir-me en pocs dies!








diumenge, 25 d’octubre de 2009

En commemoració del dia de la Biblioteca






Gràcies a M. Dolores Insa Ribelles,

i a tots els poetes que hem colaborat.

Temps de foc i flames

És un temps de foc i flames,

de torrar pinyes i castanyes,

d'explicar històries de por

i fer la festa gran de la Tardor.




Carabasses als fruiters,

raïm, magranes i fantasmes,

cops de vent i fulles mortes

que ballen amb aires de tristor.





És la festa de la vida,

és la festa de la mort,

és la festa que ens convida

a fruir de tants colors...



Panellets i enrenou a casa,

nit de finestres i portes tancades,

plugim, i al cel alguna nuvolada.

Esclat al foc de castanyes mal tallades.




Aromes de bosc i de bolets,

d'herba humida i de pluja amb vents

enfeinats que matinen amb l'albada,

i sopars de llarga sobretaula.

Les castanyeres

Ressuscitaran les castanyeres
totes vestides de fosc
amb faldilles de llana
i aromes de fum i foc.


Es repartiran per les cantonades
envoltades de castanyes
sota un cel gris de tardor
i cantaran amb suau remor:


-Paperines calentetes,
paperines de dolçor.
castanyes torradetes
madurades sota el sol.





Horari d'hivern

Hem entrat al horari d'hivern,
es farà fosc de seguida
i la tarda ens quedarà esquifida.
Vint-i-cinc hores té avui el dia,
ens aixequem amb el sol ja al cel
i la nit ens durà aviat tots els estels.
***





Efectes secundaris

Repetir mots encadenats,
dir els versos, musicar sons,
donar veu a les paraules
i poder-les recitar.

Llegir un poema que t'enganxi
produeix greus efectes secundaris:
l'has de dir de tant en tant
i et crea dependència
quan t'arrela dins del cap.

L'aprens,
el dius,
et surt a bafarades,
se t'incorpora,
és ja teu a tothora.

I tu ets poesia
que batega cada dia.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

El dia de la Biblioteca 2009

Cel net d'un gran matí
que ens regala hores noves.
***
És un dia per jugar,
és un dia per llegir,
és un dia per fruir
de molts llibres
que et faran gaudir
d'històries, contes,
aventures i poemes.
***
Cel net d'un gran matí
que ens regala hores noves
per omplir les biblioteques,
els grans palaus de les lletres.
.
***

divendres, 23 d’octubre de 2009

Després de la tempesta


Foto: L'arc de Sant Martí a la Rambla Catalunya. Barcelona





Volia sortir el sol
quan el vespre declinava,
fugien els núvols de cop
i la llum del cel brollava.
I és que, després de la tempesta
acostuma a regnar la calma.

L'arc dels set colors
sencer apareixia
i totes les mirades
cap a ell es dirigien.

Volia sortir el sol
quan el vespre declinava.
I és que, després de la tempesta
acostuma a regnar la calma.

Pluja de poemes de pluja

Festa gran

(poema per Infantil i Cicle inicial)


Festa gran al bosc

i al cel molta alegria,

ballen feliços els cargols

el plugim és generós!



Festa gran a la ciutat

i al cel molta alegria,

corre la gent fugint dels llamps,

l'aigua cau en estampida!





Cau la pluja

(poema per Cicle Mitjà)



Cau la pluja a dojo,

el cel ha ennegrit de cop.

Quin migdia sense sol!


Les gotes són gruixudes,

les esferes cauen fortes

i rebenten contra el terra

semblen fonts amb sortidor.


Són mil fonts d'abundor

que ens reguen patis i terrats,

i embruten vidres al gran ritme

d'un xàfec amb trons de tremolor.


No valen paraigües ni impermeables,

marquesines ni capes ni ai, déu meu senyor,

ens mullarem sense perdó

quan sortim al carrer.

Cau la pluja, reina de tardor!




Una estrella lluminosa


Una estrella lluminosa
que ens ve a visitar,
s’amaga a la vesprada
i torna sempre de matinada.



Font de vida i calor
al hivern i a la tardor.
Ens regala llum el sol
a qualsevol estació.




***

Totes les hores del dia

Totes les hores del dia
tenen llums força especials.

Són més i més variades
els dies de tempesta,
quan els núvols van de festa
i conviden vents i aiguats.

Hi ha matins ben transparents
que juguen a ser rogencs
o a esgrogueir tossuts l'albada;
emblaveix després el panorama,
o es deixa esvair entre els grisos
que s'entesten a regnar.

I els migdies,
i les tardes,
i el vespres,
i les nits
van pintant per moments
pinzellades lluminoses al cel .

dijous, 22 d’octubre de 2009

Agraïments, xifres i... fins demà















AGRAÏMENTS




















Gràcies per totes les vostres visites,

pels comentaris i les opinions.

Per les paraules de confort,

pels silencis i les paraules omitides.








Des de Califòrnia,

i de Nova York,

des de Vitoria

i de la Safor.












Des de les illes

i els continents.





































XIFRES






Cent mil visites,

mil quatre-cents posts

i quatre anys poètics

dins d'aquest blog.





i... FINS DEMÀ !











































































La primera nevada

Ha caigut la primera nevada
a territori de muntanya.

Benvingut siguis, hivern!
A poc a poc ens aniràs atrapant,
i faràs de l'ambient regne del fred,
pintaràs de blanc el territori
i abastiràs de neu glaceres i llacs.



***

Coses dels mots

Reposen de nit els mots,
prenen la rosada a l'alba.
S'aixequen per estrenar el dia
i anomenar les coses de la vida.
***

dimecres, 21 d’octubre de 2009

Text argumental





Nit i dia, fil que teixeix el text argumental;
a cada estona, obrim parèntesi ocasionals.

(Anècdotes i clams,
càntics, renecs de son i fam
i badalls que amaguen
tendències un poc animals)






I, de tant en tant, l'hipertext
és sovint súper-sensacional!



A migdia surt el sol






A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.


Timidesa del gran astre,
decisió de tots els núvols,
que juguen a passejar
i a ser font d'aiguats de molta bellesa.


Hi ha al cel una batalla
de presències momentànies;
és cosa de la tardor lluir cels
de textura extemporània.


Són dies canviants
d'oratge protagonista
que ens obliga a vestir
com no aprovaria un estilista.


Amb sandàlies i mitjons,
samarreta de coll alt
i mànigues tres quarts.
Amb xal sobreposat,
paraigües com umbrel·les
i gavardines de roba fina.


A migdia surt el sol,
l'aclapara la nuvolada.
Cada raig intenta destacar
amb una lluminària apagada.



Caurà a la tarda una pluja lenta,
adient, gloriosa i compassada
per donar plaer als cargols
que surtiran a fer una desfilada.





Xàfec simfònic






Ni partitura ni batuta,
sols harmonia celestial:
cau amb ritme la pluja
i el vent la porta al ball.


Cau constant,
cau l'aigua que copsa el terra
amb una capa fluïda i brillant.


Colors? gris de l'ambient
i una capa densa i poderosa que hi ha al cel.
Els semàfors s'hi reflectegen,
l'asfalt sembla un mirall
que alterna carbasses
amb verds i roigs d'esclat.

Cerimònia d'una pluja
que el matí ens ha regalat;
és possible que esdevingui
un xàfec simfònic a ciutat.


Trons i llamps de tant en tant,
és jornada d'estar-s'hi a casa
per contemplar el carrer i son trafegar,
és dia de poesia i ment en blanc.




Amanita






Amanita emmetzinada
seu boscosa del follets
vida extrema als bolets
que acoloreixen la temporada.

dimarts, 20 d’octubre de 2009

S'il·luminen


Abans de fugir el sol
s'il·luminen siluetes,
els detalls més acurats,
i la bellesa de les plantes.

Castanyes i panellets

Ja comença a desprendre olor
la plaça i tota la contornada;
és l'aroma de castanyes al foc,
efluvi poderós dels vespres de tardor.

El vent contempla els boscos,
xiula potent entre els carrers,
fumegen el carbó i la llenya
i al poble s'instal·la tranquil el fred.

Es farà fosc molt d'hora,
tindrem temps d'esperar els estels
i quan entri a casa un raig de lluna,
devorarem la safata dels panellets.

-M'agraden els de pinyons,
m'agraden els de maduixa,
els panellets d'ametlla són els millors,
quedaran els de coco a la cuina.-
Caliu de llar de foc,
mil històries de fantasmes,
preparar-se pel fred
acomiadant la bonança de l'octubre.
***

Viatjar i viatjar

Explicar el què veus al caminar,
imaginar com era el paisatge abans,
ensumar les restes que hi perduren,
descriure aquest cel sempre canviant...

I pujar al primer núvol amb places,
deixar que marxi temps enllà,
que et deixi caure a un camp de blat segat
i quedis, en caure, envoltada de pols enlluernat.

I mirar al teu voltant
per descobrir un estiu de sega i batre
que avui hem oblidat.

Viatjar i viatjar,
ser passatgera del temps,
ser astronauta per l'espai
per descubrir que la Terra
és el nostre millor planeta
i l'origen d'una fastuosa biblioteca
que espera als seus prestatges
els nostres lluïts volums.




***

Ves, què hi farem?

Aixecar-te de nit,
esperar que el cel
vagi aclarint,
que el sol aparegui
precedit per llums
canviants i inversemblants,
acolorides i brillants
que només poden sortir
de la vareta d'una fada,
o dels somnis d'un mag.



Colors d'ambre ancestral,
rosats fugint als taronges,
albada que a ciutat
sembla cinema inventat.



Colors que a poc a poc
es van concentrant
als blaus ben convencionals,
d'aquells que et conviden
a sortir de casa i accelerar els pas.



Els blaus dels primers freds,
els blaus tardorals,
els blaus que al cel
comencen a pintar
la monotonia
i el - ves, què hi farem? de cada dia.



dilluns, 19 d’octubre de 2009

Raïm daurat






Raïm daurat
de pell tan fina,
raïm que al sol
has madurat.

Raïm ben dolç
que a la vinya
t'ofereixes
amb esplendor.

Regal i so
a cada gotim,
xuclem el most
amb fruïció.


Excel·lent sabor,
tast de natura.
Nits de lluna,
dies de raigs i pluja...





Dies de vespres grisos

Dies de vespres grisos
i blaus de totes les foscors;
cels d'aigües fredes
i vents sobtats de cop.
***
Taques de vi a les fulles,
branques nues de verdor
que duen aires d'enyor
sota uns raigs tristos
tot dolcesa de tardor.
***
Crema de castanyes,
mandonguilles amb ceps,
raïm gegant,
els últims préssecs,
xocolata desfeta
i cafè amb sobretaula de diumenge.
***
I a la més lluminosa finestra,
imatges dels viatges recents.
Sediments a la memòria
i projectes per viure amb fe.
***
Temps de nous caus,
de collites a les golfes,
d'humitats i d'abundor,
d'àpats densos
sobre estovalles de blancor.
***
De ritmes als astres
i poemes al bosc,
somnis de boletaires
entre pinyes i ombres
que juguen amb el sol,
confonen les hores al rellotge
i ens planten el fred al cos.
***

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Anirem al bosc

Anirem al bosc a agafar llenya,
castanyes, bolets i energia
enmig d'aquesta llum pansida
que a la tardor es capfica.
**
Serem gota de pluja,
vent i mort de fulla,
fred de nova factura,
núvols de vell record,
mallerenga que piula,
serem branques-bressol.
**
Serem so de riu llunyà,
escaiot de vaca bruna,
petjada al fang que xucla
i herba que encara té color.
Omplirem de bolets el cistell,
lligarem feixos de llenya,
agafarem castanyes i pinyes,
i els ocres faran barreja
per pintar-nos imatges al cervell.
**
I de nit, a la llar de foc,
crepitaran mil guspires
esclataran les mal tallades castanyes
i serem veu d'històries de por.
**
Anirem a dormir
per somiar amb fantasmes,
visites d'esquelets i esperits
i lluminària de carbasses.
**
Halloween i castanyada,
festes de tardor
que ens decoren les aules
amb la natura al cor
i les llegendes dels morts.
***