T'enganxen
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.
Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.
Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.
les paraules,
són cau de somnis,
bocins de llum,
són ales que volen,
són veu de boira,
són foc i fum.
Són rima i llibre,
trossets de temps,
espai d'ones,
veu imponent.
Et bressolen
com al mar el vent;
les necessites,
és evident.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada