divendres, 31 d’octubre de 2008

Festa de tardor. Poema de Castanyada

La carbassa ens fa ganyotes,
i mira les castanyes torrant-se al foc,
ens atipem amb els moniatos
i els panellets esperen torn.
Les collites són guardades
i fem la festa de tardor.
Ens esperen nits de foscor
i ens esperen dies gèlids
i ens esperen les nevades
i ens esperen mesos freds.
Les collites són guardades
i fem la festa de tardor
mentre a l'altre banda del món
la primavera ja ha dut
hores de sol i l'esclat de les florides.

Ha perdut el cel la transparència

Ha perdut el cel la transparència.

Blanca boira, gris fluït,

aquarel·la aigualida

tot el dia fins la nit.

I aquell fred que surt de dins,

que et gela, que et flagel·la,

que t’envolta fosc i trist...

I saber que serà llarga

la dura temporada,

que la pluja té presencia assegurada,

que el mapa així ho garanteix

i que ja està anunciada la primera nevada.

I dir: al mal temps,

bona cara.