dimecres, 27 de maig de 2009

Els poemes



Camparem amb els versos per l'espai,
llençarem veus d'harmonia a les galàxies
i expandirem pels hivernacles, fets esglai,
els poemes que bastim entre fal·làcies.



Cada mot serà llavors imprescindible,
i la remor que es desprengui del seu so
acaronarà amb dolç perfum nocturn de flor
cada tros de veritat lògica i tangible.



Tindrà així la poesia entitat vital,
hi serà arreu, com l'aigua és a la pluja,
com la tinta habita dins dels llibres,
com la música a una cançó de bressol...

Per si teniu uns minuts...

Manifiesto, de Nicanor Parra









Vídeo manllevat del blog http://bibliopoemes.blogspot.com , procedent de http://www.literalia.tv/

De l'escorça de la Terra




Fotos: Museu d'Història Natural. Lisboa

Tinc



-Tinc
tota la poesia a dins-
va dir un raig de lluna.


La expandiré pels prats,
els pous, els vents i les ciutats.
La expandiré a la mirada dels gats
quan saltin pels terrats.


I quan a trenc d'alba el sol em foragiti,
la vostra memòria col·lectiva serà arxiu diürn
del ball compassat de tots els mots dansants.
Serà la poesia un luxe al vostre abast.


Emmascarat el sol

A mida que avança el dia
el cel se'ns va ennuvolant,
queda emmascarat el sol
i la temperatura va baixant.

Perden brillantor els arbres,
unifica la llum els verds,
les flors es mouen amb el vent
i els pètals van caient.

Ja es prepara la tempesta,
els aiguats van de festa
per refrescar blat i roselles
i esquitxar-nos primavera.

Regalimen els terrats,
s'omple de bassals el terra,
aquells miralls que des de l'asfalt
ens tornen llum d'endevinalles.

Als camins, entre pedres i fangueig
i canals d'aigua ara tèrbola
que arrosseguen el que troben,
es reflexa ja el sol rei de la tarda.


I s'esvaeix de cop
aquell gris que fa basarda
per rebre un vespre acolorit,
antesala per lluir la màgia de la nit.

****

El primer gest



Treure el cap per la finestra,
el primer gest del nou dia:
beure la brisa amb avidesa
i sentir les llums amb alegria.

Endevinar hores plenes de vida
per traginar l'alè amb sensatesa
sota aquest blau lluminós de primavera
pels camins que dissenyem sobre la Terra.

I viure-hi amb afany,
un somriure a la mirada
el cervell abocat al món
i la paraula assossegada...




***