dimarts, 16 de desembre de 2008

Al gat




Li pentina al gat el pèl

la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.

Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.

Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.




diumenge, 14 de desembre de 2008

Diumenge i colors

Matí clar de llum esmorteïda,
matí blau que acomiada la tardor,
sento ara la teva crida.



Ja ens reclourem amb la foscor.
Anem ara a comprar el diari,
anem a prendre el sol
anem amb calma a prendre l'aire,
anem, per demostrar-li al calendari
que quan pinta cada set dies una festa
és amb el vermell massa precari.

divendres, 12 de desembre de 2008

La lluna més blanca

La lluna més blanca
a la nit més negre
llueix al desembre.

Irradia, dispara,
esperona misteris
i esquitxa arreu raigs d'espant.

Llum buida,
llum freda
de la lluna plena.

Apavaiga els estels
que regnen al cel,
assaona malsons
i embruixa el paisatge,
atia les pors
quan em neix,

en mirar-la,
amb embranzida un calfred.


dijous, 11 de desembre de 2008

I un cel gran


I
un
cel
gran
carregat
d'astres brillants

ens regala cada nit
punts de llum hivernals,
i aquella lluna blanca i freda
que s'enmiralla al mar tranquil.
Ja ha arribat el temps serè, infinit
que dóna hores llargues a tots els somnis,
ja ha arribat aquí el temps serè, infinit.
I els boscos i les platges i els camins
s'adormen en calma i plàcids
sota l'intens blau marí,
sense ventades,
esperant
a l'alba
neu,
sí.
*
*
*

dimarts, 9 de desembre de 2008

Sublim ambient

Blau al cel del capvespre,
blau intens, profund, immens,
marc excels pel primer astre.
Sublim ambient
que precedeix la nit.
Fred, gelor incipient.

divendres, 5 de desembre de 2008

Anunciant l'hivern







Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,

quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.

Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.

Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.

Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.

Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.

I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.



dimarts, 2 de desembre de 2008

Tanca els ulls

Tanca els ulls
apreta fort,
les parpelles fan frontera.
Mira a dins,
busca al fons
un somni i la sorpresa.
Troba llum,
trossets d'estels
i una guspira de primavera.
Les alegries,
les i·lusions
són al pou més interior.