statcounter

dimarts, 16 de desembre de 2008

Al gat




Li pentina al gat el pèl

la brisa suau o el vent,
s'arronsa si té fred
per harmonitzar amb el hivern.

Defuig pacient
les pluges i les nevades,
s'amaga a les cantonades
quan cau aigua del cel.

Espera el sol més lluent
per presumir de cabellera,
que brillarà, com si es tractés de la foguera,
il·luminant de nit la foscor extrema.




2 comentaris:

Montse ha dit...

Al Xat li ha agradat molt, no s'ha mogut de la meva falda mentre llegia el poema :)

poesiaula ha dit...

No ha aplaudit al final?