Vull veure una vinya feréstega,
vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.
I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...
***
3 comentaris:
ÔÔ (jo ja els tinc, els ulls de mussol. Miops, però no es pot tenir tot!)
pst... és genial. Com sempre. Però és molt avorrit, dir-te que ets una gran poeta i repetir-te sempre el mateix, coi!
i tanmateix, ho ets! què hi farem?
ets generosa, Arare, i em mires amb bons ulls (de mussol?)...
Publica un comentari a l'entrada