diumenge, 4 d’octubre de 2009

Vull




Vull veure una vinya feréstega,

vull retornar a un lloc sense temps,
vull sentir el soroll d'una fulla
quan s'estimba al mig del camí
i ser el vent que la voleia
quan la foscor empeny la nit.

I tenir els ulls del mussol
i un olfacte de fura
i el pèl de la guineu.
Ser un regal de la natura...




***






3 comentaris:

Arare ha dit...

ÔÔ (jo ja els tinc, els ulls de mussol. Miops, però no es pot tenir tot!)

Arare ha dit...

pst... és genial. Com sempre. Però és molt avorrit, dir-te que ets una gran poeta i repetir-te sempre el mateix, coi!

i tanmateix, ho ets! què hi farem?

poesiaula ha dit...

ets generosa, Arare, i em mires amb bons ulls (de mussol?)...