L'esfera

L'esfera que bota
és una pilota.

L'esfera que gira
és la lluna que ens mira.

L'esfera que puja
és un globus que juga.

L'esfera de casa...
La Terra? és massa!

L'esfera que es mou
és la closca de nou.

M'agrada l'esfera
que bota
que gira
que ens mira
que puja
que juga
que roda
i que es mou!

Mirada al terra

Foto: llambordes de Lisboa

Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.

Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.

Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.


***

El subtil planeta

És la Terra una esfera.

Òrbita d'harmonia,

lliçó de geografia,

gira sobre el seu eix, gira.

Equinoccis i solsticis

troba als seus circuits

amb pura geometria

que passeja altiva per l'espai sideral

-dansa i astronomia-.

Llums canviants,

albades i capvespres,

migdies, tempestes,

selves, boscos, estepes,

mars i oceans,

rius, rierols i estanys,

núvols, nevades i rosades...

I nosaltres, girant amb la Terra,

el subtil planeta.

22 d'abril, Dia de la Terra

http://bibliopoemes.blogspot.com/2008/04/poesia-infantil-i-juvenil-en-el-dia-de.html

Esclata el brancam

*

Esclata el brancam.

Els verds més tendres

s'enlairen i busquen el cel,

troben llum, volen aigua, senten vent.

*

La natura reneix

i perfuma l'ambient,

una olor fugissera

ens regala primavera.

*

Extracte de flors,

polsim de tempesta,

l'àgil vol d'un falciot

sota un raig que resta.

*

Meravelles de la Terra

que ens sorprèn amb la selva,

deserts, oceans i volcans

i mil racons que encara podem veure.

*

Arribarà la tardor

L'espai enfosqueix,
la llum s'entrompeça,
som al final de l'estiu.

És anunciada sorpresa
que cada any esdevé
amb suau lleugeresa.

El calendari ho expressa
des del seu vell arxiu
fet de temps i saviesa
sobre el Cel i la Terra.

Arribarà la tardor
carregada d'enyor,
i hores per omplir
el cistell al bosc.