Foto: llambordes de Lisboa
Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.
Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.
Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.
***
6 comentaris:
Tantes vegades el terra és com un mirall, un llibre obert que ens pot explicar allò que ens envolta o que ens ha envoltat :)
...i hi queden les petjades dels que l'han trepitjat...
a més, mirar a terra va molt bé per no fotre't de nassos (perdó, perdó)
Són molt més boniques i poètiques les llambordes que l'asfalt!!!
Trobo que avui estas molt encertada Arare, tens tota la raó...tota i tota i tota
ho trobo molt bonic, la foto i el text. I és cert que sovint això de mirar a terra és tan important... M'agrada ser una dona amb els peus ben afermats al terra :-)
gràcies, Núria.
Està molt bé que t'agradi ser com ets, és una sort.
Publica un comentari a l'entrada