dimarts, 29 de setembre de 2009

Mirada al terra


Foto: llambordes de Lisboa


Una mirada al terra
ens proporciona gran informació,
doncs és allà la frontera
de tota precipitació.

Pètals blaus,
pinyes noves,
fulles seques,
nius estiuencs.

Pluja forta,
basal-mirall,
reflex dels núvols
d'un cel canviant.


***

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Tantes vegades el terra és com un mirall, un llibre obert que ens pot explicar allò que ens envolta o que ens ha envoltat :)

poesiaula ha dit...

...i hi queden les petjades dels que l'han trepitjat...

Arare ha dit...

a més, mirar a terra va molt bé per no fotre't de nassos (perdó, perdó)

Són molt més boniques i poètiques les llambordes que l'asfalt!!!

poesiaula ha dit...

Trobo que avui estas molt encertada Arare, tens tota la raó...tota i tota i tota

Núria Talavera ha dit...

ho trobo molt bonic, la foto i el text. I és cert que sovint això de mirar a terra és tan important... M'agrada ser una dona amb els peus ben afermats al terra :-)

poesiaula ha dit...

gràcies, Núria.
Està molt bé que t'agradi ser com ets, és una sort.