Viatjar,
sortir a escampar la boira
pels viaranys de la rima,
volar a les ales de la màgia,
anar enllà, lluny enllà...
Descobrir nous paisatges,
contemplar aquells poblats,
navegar entre manglars,
olorar flors i fruites
que no havies vist mai.
Solcar per les lletres dels mots
fins que el vers t'engolleix,
ser un dia estrofa rodona,
saltar pel bosc de les paraules
fins trobar l'esvelta, la que és genial
la més elegant per fer lluir al poema
allò que tant t'agrada i que és natural.
Explicar com neix l'albada,
com la nit de cop s'ha finit,
com esperes del nou dia
que el temps et miri de cara,
que et regali llum serena i relaxant
amb núvols que t'empenyin
pel món sideral...
