Està feta de mots la primavera,
de fang, de pluja i d'espera.
De l'aroma que al matí desprèn l'herba,
de la flor que primer era poncella,
del nespra que a l'arbre s'esberla...
Està feta de mots la primavera.
Del record, de la terra,
de les paraules que ja són poema.
***
