dissabte, 20 de juny de 2009

Acomiadem la primavera

Acomiadem la primavera
que ens ha regalat ruixats,
els verds més inversemblants,
les florides tan acolorides
i l'esclat sublim de vida al camp.

Acomiadem la primavera
que ens ha ofert danses d'ocells al cel,
el desglaç de tanta nevada hivernal,
les primeres cireres,
els nespres amargs
i tanta fruita perfumada...


Acomiadem la primavera
per rebre l'estiu de foc, sol i caliu,
de nits cristal·lines vora mar,
de silencis poderosos a l'alba.

S'estendrà la poesia

Creixeran poemes a l'horta
quan esclati la nit de San Joan
si reguem amb mots de vers i rima
els solcs i marges amb estima,
i surten dels seus amagatalls
follets o fades desvetllant misteris siderals.


S'estendrà la poesia per tot l'entorn rural,
serà veu a les campanes i ritme a l'oratge,
farà estralls entre la gent seriosa del medi urbà,
musicarà cadències entre paraules de sapiència popular...






Per les portes del solstici

S'escapen les estacions
per les portes del solstici.
Fuig ja la primavera,
se'n va a ser flaire o record.

Alternança pròpia de joc,
harmonia orbital dels astres
que dansen per l'univers
i marquen el pas del temps.

Són al cel mapa i calendari,
són diamants pel telescopi,
diapasons amb ritme de rellotge,
són forats de llum al tel nocturn a diari.

L'aire més fresc




Treure el cap per la finestra que hem obert de bat a bat
i ensumar la grisor matinera espessa del cel
tot celebrant que el sol juga sol·lícit amb els núvols densos i gruixuts.

Respirar a plaer l'aire més fresc que ens promet pluja,
sentir que el temps és generós i ens durà vents, aigua i tempesta.
I, desafinant, fruir de tan esperançadora promesa...

El temps de les fogueres

Foto: foc a la sorra. Mauritània


S'apropa el temps de les fogueres,
de cremar el passat sota els estels.

S'apropa renovació i renéixer
de la llum estival mentre fumegen
soques, troncs, corcs i mobles vells.
I abans de l'alba, un fil de veu cantarà mots,
argot intern purificat pels focs que cremen.




***