dijous, 23 de novembre de 2006

Llum malva

D'un tros de l'infinit
ha plogut una llum malva
que roman fins a la nit
tenyint d'ombres la muntanya.

Nenúfar

Sóc la flor que flota al llac,
m'acompanyen fulles verdes.

De nit la lluna em veu
i m'il·lumina fins a l'alba.

I és llavors quan el color
m'acarona tots els pètals.

Gota deriva a gel

Anava i anava la gota,
molts dies peregrinava,
la gota sola plorava i plorava...

Sense llàgrimes!- pensava-
doncs si em ploro sencera
deixaré de ser jo mateixa.

Fins que va trobar una nevera
i hi va entrar la gota xafardera.

Al calaix del congelador
li va atacar tanta gelor
que oblidà totes ses penes
en adquirir consistència de gel
translúcid, polar i fred.

I és així com la gota
solidifica i es gela.

Floten

Floten flors entre bombolles
i fulles i papirs i granotes.
Envoltat el llac d'herbes i fang,
és un mirall ben decorat;
s'enlluerna allà el sol
mentre els núvols dibuixen ombres.

El silenci juga amb el vent
llueixen els nenúfars coloraines,
els bressola l'aigua més transparent.

La festa dels dofins

Dos dofins d’aquells tan fins
anaren al mercat
per comprar-ne molts confits,
doncs volien festejar
el bateig dels seus nou fills.

I allà, al fons del mar,
convidaren la balena,
quatre pops, un calamar
la llagosta, una ostra i la sirena
amb l’alegria del moment
i el somriure a cada aleta.

Celebraren l’endemà
a prop de la maresma
la solemne cerimònia,
saltaren cada onada,
pare, mare i els nou fills
exhibint un savi estil
fins la primera llum de l’alba.

I com que tots els convidats aquella nit
s’empatxaren de ritmes i confits
anaren a buscar els dofins
remeis fets de sals i algues
pels oceans d’aquest planeta
i poder-ne guarir la marejada dels amics.

No en va els dofins
tenen fama entre l’espècie humana
de ser uns animals
d’intel·ligència demostrada.