La pluja és insistent,
el paraigua m'acompaya.
Fa tres dies que no para,
cau amb molts ritmes l'aigua,
deixa els carrers brillants
i ens reflexa llums al pas.
Diferents són els sorolls,
el trànsit rodat escandalós,
el xapi-xapi omnipresent
i les petjades molt sonores.
Ens esquitxen els cotxes,
se'ns mullen les sabates
i arrosseguem un flou d'humitat
tot el dia al cos enganxada.
Ens atrapa amb fluïdesa l'aigua,
esdevenim cargols celebrant diumenges,
esdevenim nens d'un poblat nedant al riu,
esdevenim sirenes misterioses entre les algues,
esdevenim fangueix endevinant la floral flaire
que un dia qualsevol, molt aviat, regnarà a l'aire.
