Vacances

Agafar el ritme intern de les vacances,

respirar sentint el pàlpit lleu i tranquil

d'un temps fet per bressolar els sentits.

Ser llum i sal i sol i nit al ritme de dansa vital,

traçar camins aventurers per dintre els llibres,

respirar amb els núvols, admirar l'horitzó

albirant tempestes i pluges i ocells en vol.

Ser aire, ser excusa per ser ona al gran mar,

ser ball de les branques i fruita madura a l'abast.

Ser pont pintat sobre el riu amb poms de poncelles

dibuixades per un llapis màgic que tens a les baranes del cap.

Goig

Entro al temps de les vacances

amb la força del terratrèmol

i l'ímpetu infinit. És una estampida,

és un goig sublim intens i extens.

És omplir la vida

de llum i paradís.

És entrar a un palau

en carruatge alat.

És cantar a cappella

a la millor coral...

Publicat a Itineràncies poètiques, roda juliol 2011

Al país de les vacances

Foto: Venezia



Al país de les vacances
cada jornada té tres nits:
la primera és per dormir,
una altra per fer volar els estels
i una més, que és la que falta,
per contemplar el temps com salta.

Al país de les vacances
els núvols són siluetes
i el vent, vaixell inquiet
que ens duu a mars llunyans,
a illes verges,
a cràters pèrfids
i a les selves misterioses,
als fulls en relleu
de llibres fèrtils,
a mons de sons brillants
i diamants de talla estranya.

Al país de les vacances
has d'anar sense equipatge
i amb les ulleres sàvies de la màgia.



***

Enyoro

Com enyoro el perfum de l'estepa,
el verd dels prats,
la frescor de les muntanyes
i la brisa oberta que carrega tempestes!


Enyoro llegir vora mar,
pujar a una ermita
i divisar des d'allà el món,
contemplar el capvespre
i remugar per l'herba
mirant de nit les constel·lacions.


Enyoro la salabror
d'aquell bany d'albada
sota una llum de plata
que daurarà a migdia el sol.

Enyoro les vacances
que l'estiu ens ofereix.
Enyoro prescindir d'horaris,
capgirar costums,
recrear les esperances
de cercar llunyans tresors.

Enyoro veure el viatge dels núvols,
i tots els blaus d'un sol dia
al vital somni estival.


Enyoro.

D'on vinc?

(Model de redacció en vers sobre les vacances. Probablement serà un dels primers exercicis de la classe de Llengua. No et compliquis la vida, i seguint aquest model, fes una adaptació a la teva pròpia realitat estiuenca. Prova-ho)



Vinc de la terra més ampla,
vinc del país dels cavalls,
vinc de la taiga siberiana
vinc d'un imperi molt gran.

On creix l'herba olorosa a l'estepa,
el lleopard de les neus s'ho mira des de dalt,
el trencalòs sobrevola les muntanyes
sota un cel que vol ser blau cobalt.

On les temperatures extremes
fan d'un regne ancestral
un extens catàleg fotogràfic
amb antologia d'esfèrics paisatges
tocats pels vents asiàtics
i instruments d'harmonia musical.

Vinc de la terra del Huns
vinc de la terra del tir a l'arc,
vinc de la terra poblada d'estàtues
del terrorífic magnat Gengis Khan.

Vinc de les dunes del Gobi,
el més gran desert oriental.

S'acaben les vacances

Quan la llum d'estiu esdevé trista,
quan el sol s'amaga rera la vida
quan el dia s'aixeca cansat
és què s'acaben les vacances
i les reixes dels horaris et travessen el pervindre.

Quan el calendari pren protagonisme
i les setmanes són pous de fang humit.
Quan el matí té cara de rellotge
i la nit forma de llit.
Quan prescindeixes de mirar la lluna
i els núvols t'ignoren quan passegen,
es què s'acaben les vacances.

I les reixes dels horaris et travessen el pervindre
en oxidar-te els teixits viscerals per dins.

Coses que pots fer a les vacances d'estiu

Escriure un mot amb el peu a la sorra,
seguir amb els ulls el vol d'un mosquit
o fer el sord quan la mare et fa un crit.
Endinsar-te a la nevera ben d'hora,
fugir de casa fins que et torni la nit...

Llegir un llibre farcit d'històries,
buscar un camí intransitat i ple de secrets,
nedar fins on viuen els peixos fluorescents
o volar per sobre les tempestes que malmeten el temps.

Llisca el maig

Llisca el maig,
és cataracta.

Fica llums a la mirada,
ens tira aigua des del cel
i ens regala un panorama
fet d'il·lusions, d'esperances
per estirar el temps de les vacances
cap a constel·lacions inexplorades.

Ens durà un juny
de vents i brises,
a la safata del futur.

Llisca el maig,
és cataracta.

Vacances

Quan comencen les vacances

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg
s'estiren les hores calmes
entre el beure i tenir set.

Quan ens crida una gran ombra
per fruir de la fresca mòbil
i el sol crema l'aire del voltant.

Quan els camps groguencs
ballen fent onades
més enllà del ametllers.

Quan els mots reclamen tinta
i la sípia l'ha perdut de viu en viu,
és que ha arribat l'estiu.

I mengem un arròs negre
i escrivim postals arreu
i dormim la migdiada
i esperem que els xàfecs d'agost
reguin generosos el bosc
perquè esclati la florida primera de rovellons.

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg...