dissabte, 9 de juliol de 2011

Goig






Entro al temps de les vacances
amb la força del terratrèmol
i l'ímpetu infinit. És una estampida,
és un goig sublim intens i extens.

És omplir la vida
de llum i paradís.

És entrar a un palau
en carruatge alat.

És cantar a cappella
a la millor coral...




Publicat a Itineràncies poètiques, roda juliol 2011

2 comentaris:

Montse ha dit...

doncs que tinguis unes magnífiques vacances!!!! petonets estiuencs

Isabel ha dit...

gràcies Montse. Jo ja també estic blava de mar...