Sembla primavera

Fa un sol que esparvera,

espanta les boires

i foragita nevades i pluges

amb ventades de llum solar.



Sembla primavera,

l'hivern no s'ha acabat.

Obriu portes i finestres,

que entri a les cases cada raig!



I al fons que s'hi estigui

l'escalfor i que el somni la retingui

i el desig no la deixi marxar.

Que pinti a cada racó

el sortilegi i la màgia de la calor.

Que capturi

als instants col·leccions d'alegria

i d'estius arxivats dins del cor.

Sortirà el sol

Sortirà el sol
i ens banyarà
el matí de llum,
de raigs l'alba,
el dia de lluminària
el vespre de colors
i la nit, de records.

Sortirà el sol.

Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

El cel, el sol, els núvols, el vent...

Al matí, un sol de dia clar;
a migdia, tots els núvols
pinten el cel de gris i blanc
mentre el vent fa de les seves.

No serà pas gaire estrany
que una tarda aigualida
ens remulli avui el passeig.

Cançó per despertar

El rellotge diu que amunt,
que ja la nit s'acaba.
És fosc el cel encara
i aviat serà tot ple de llum.

No et quedis al llit,
deixa de dormir.
Aixeca't!, fora mandra,
que el sol vol l'esmorzar
compartit amb tu a la taula,
i veure com el mires
quan banya tota la casa,
el camí pel carrer,
els arbres de la plaça
i el dia d'avui, tot sencer.

Surt tard

Li costa al sol

aixecar-se al matí,

té mandra per sortir,

té mandra per lluir.

Surt tard,

surt trist.

Li costa al sol

aixecar-se al matí.