dimecres, 9 de setembre de 2009

Carquinyolis




Carquinyolis ben tallats,

capa fina d'aquell conglomerat
que amalgama amb equilibri
farina, sucre, ametlles i llevat.

Conjunt ben sedimentat
que el forn ha acaronat
en harmonia de textures
i sabor de dolces mixtures.

Conservaran dies en sec
aquell cruixent en trencar-se a la boca
i modificaran el seu propi ens
si els remulles en llet previament.


***

4 comentaris:

Montse ha dit...

Ya te ha dado tiempo de probarlos?
Qué rápida

poesiaula ha dit...

Casi no quedan...

Montse/Arare ha dit...

buf, això no es fa! quina ganaaaaaaaaaa!!!

poesiaula ha dit...

trobo que ens he d'acostumar a lloar les coses bones (encara que es diguin carquinyolis- trobo que és un nom ridícul-), sobretot si els ha fet la teva germana (vull dir la meva) i a sobre te'ls regala per tal de mantenir els nivells de golafreria