statcounter

dimecres, 9 de setembre del 2009

Carquinyolis




Carquinyolis ben tallats,

capa fina d'aquell conglomerat
que amalgama amb equilibri
farina, sucre, ametlles i llevat.

Conjunt ben sedimentat
que el forn ha acaronat
en harmonia de textures
i sabor de dolces mixtures.

Conservaran dies en sec
aquell cruixent en trencar-se a la boca
i modificaran el seu propi ens
si els remulles en llet previament.


***

4 comentaris:

Montse ha dit...

Ya te ha dado tiempo de probarlos?
Qué rápida

Isabel Barriel ha dit...

Casi no quedan...

Montse ha dit...

buf, això no es fa! quina ganaaaaaaaaaa!!!

Isabel Barriel ha dit...

trobo que ens he d'acostumar a lloar les coses bones (encara que es diguin carquinyolis- trobo que és un nom ridícul-), sobretot si els ha fet la teva germana (vull dir la meva) i a sobre te'ls regala per tal de mantenir els nivells de golafreria