Foto: placa de gel a Gaibiel (Castelló)Fugisser hivern.
T'esmicoles entre les hores
blaves del febrer
disfressat de caramell efímer
que el sol fa esdevenir goteig.
Saltes frisós entre els ametllers
capturant rosats i blancs
per pintar al cel unes estampes
carregades de sol i temps.
T'amagues juganer entre les branques
que dissimulen els brots d'espàrrecs,
crides els pollets de gavines a tastar el primer peix
i decretes florides acoloridament sobtades.
Vols ser el rei de les geleres
que aculls pingüins i óssos,
Duus a casa corona blanca,
un ceptre gelat de noranta dies
i aquells crus vespres d'acer
que ens demanen si us plau fogueres.
Neves copiós als mars i oceans,
amb el risc de ser un dia fang,
de tenyir amb rovell aiguabareigs,
de fer inútils els camins,
de jugar amb el sol a esculpir allaus,
d'escombrar vessant avall les branques seques,
de rememorar Nadals que ja han passat,
d'aferrar-te a l'existència
i barrar al pas a un oratge amable
que ja està a punt d'arribar,
que reclama entre nosaltres una vital presència...
Fugisser hivern.
