statcounter

diumenge, 7 de febrer de 2010

Fugisser hivern

Foto: placa de gel a Gaibiel (Castelló)

Fugisser hivern.

T'esmicoles entre les hores

blaves del febrer

disfressat de caramell efímer

que el sol fa esdevenir goteig.


Saltes frisós entre els ametllers

capturant rosats i blancs

per pintar al cel unes estampes

carregades de sol i temps.



T'amagues juganer entre les branques

que dissimulen els brots d'espàrrecs,

crides els pollets de gavines a tastar el primer peix

i decretes florides acoloridament sobtades.


Vols ser el rei de les geleres

tot sabent que la banquisa

et porta indefinidament al cor,

i que tu regnes per sempre als pols...



Que ets gestor dels icebergs

que aculls pingüins i óssos,

que aixoplugues totes les blancors,

que emmiralles de nit llums dels estels.



Duus a casa corona blanca,

un ceptre gelat de noranta dies

i aquells crus vespres d'acer

que ens demanen si us plau fogueres.



Neves copiós als mars i oceans,

geles els vents
h
i t'enganxes a la terra

amb el risc de ser un dia fang,


de tenyir amb rovell aiguabareigs,


de fer inútils els camins,


de jugar amb el sol a esculpir allaus,


d'escombrar vessant avall les branques seques,


de rememorar Nadals que ja han passat,


d'aferrar-te a l'existència


i barrar al pas a un oratge amable


que ja està a punt d'arribar,


que reclama entre nosaltres una vital presència...







Fugisser hivern.







2 comentaris:

Arare ha dit...

Què deu pensar, la neu, quan cau i sap que un dia serà trepitjada i que acabarà sent fang?

O és que no ho sap? ah! que tot podria ser!

poesiaula ha dit...

per això estem nosaltres, per interpretar el pensament de la neu...