Neix el sol

Neix el sol 

ben amagat

entre muntanyes

i núvols blancs,

L'alba el reclama,

el cel el rep

i el busca el fred.

Al mar és reflex,

al camp és verd,

al bosc és vida,

a casa alegria

i, avançant el dia,

tot ho tenyeix

fins que a l'orient

al vespre es perd.

Obre la cortina

fosca entre estels

i el negre del cel

calma el teu ritme.

Et quedes quiet,

i la nit somnia

que ets lluny del temps.

***

Març

Entra a regnar
un temps de canvi,
foll, dúctil i savi.

Passarel·les vitals
del sol a les pluges,
entre fred i calorades
i sobtats cops de vents,
ritme dansant
de les branques noves.

Entra per les portes
entra per les finestres
que el febrer abandona obertes.

Entra un març

per la nit de lluna plena

farcit de dies,
feliç, llarg,
astut, sagaç
per acolorir els camps
i accelerar el desglaç
amb un sol de mil raigs.

I ens agafa març de la mà
i ens durà a un abril de llum i esclat.
Verd, blavós, tendre i alat...

***

Dansa del sol

Foto: Mauritània

Afable dansa del sol al firmament
passeig de llum cap a l'oest.
Dia a dia, d'estiu a hivern;
solsticis i equinoccis fidels al cel.

I lentament es fa de nit.
Naveguem per l'univers
mirem la lluna, li fem un vers.
I ens captiva la llum d'algun estel.




¨¨¨¨¨¨¨¨

Sortirà el sol

Sortirà el sol
i ens banyarà
el matí de llum,
de raigs l'alba,
el dia de lluminària
el vespre de colors
i la nit, de records.

Sortirà el sol.

Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

Cançó per despertar

El rellotge diu que amunt,
que ja la nit s'acaba.
És fosc el cel encara
i aviat serà tot ple de llum.

No et quedis al llit,
deixa de dormir.
Aixeca't!, fora mandra,
que el sol vol l'esmorzar
compartit amb tu a la taula,
i veure com el mires
quan banya tota la casa,
el camí pel carrer,
els arbres de la plaça
i el dia d'avui, tot sencer.

El sol gelós

S'ha aixecat avui el sol gelós,
té enveja de la lluna.
Cremava intens cada raig,
m'enlluernava surant per l'asfalt.
Clars els colors
sota un cel tot llum i blanc,
núvols horitzontals passejant
entre els grisos i els rosats
jugant amb l'aigua del mar
i els edificis fulgurants de la ciutat.

Poderós senyor del foc
no envegis mai la lluna,
que el món t'estima molt,
t'afalaga i t'adora,
oh astre rei gran sol!

Surt tard

Li costa al sol

aixecar-se al matí,

té mandra per sortir,

té mandra per lluir.

Surt tard,

surt trist.

Li costa al sol

aixecar-se al matí.

Esmalta

Esmalta el sol la tarda,
envernissa cada flor
mentre rego la gespa
i l'aigua és brillantor.

Viatgers del temps

Som viatgers del temps.

A una nau d’harmonia
dansant per les quatre estacions.

Visions de nit amb lluna,
i de dia, pel cel, el sol.

*

Dia i nit

El dia guanya a la nit.

quan regna ja l'abril.

Moltes hores per la llum,

per a un cel sense núvols

sense boira, sense pluja,

per a un cel massa serè.

El dia guanya a la nit.

Moltes hores per la llum.

Cada rosa

*



El sol i la pluja,
bressols que musiquen
el roser que al camp creix.

La lluna, els estels
de nit il·luminen
cada rosa que neix.



*

He vist el mar

He vist el mar

mirall de plom i llum

reflectint el sol a cada punt.

*

Enlluerna les gavines,

enlluerna els corbs marins,

m'esquitxa les sabates

cada onada vora els pins

i em retorna a cada passa

als records submarins.

I em remet a aquells tresors

que els pirates manllevaven

als senyors més rics del món.

I em porta amb les corrents

a les batalles més bravíes,

i em transporta als carguers

plens d'esclaus amb grillons,

i a les històries més penoses

que les aigües guarden amb zel...

*

Els set colors

Al pinzell del blanc més pur i net,
a la neu immaculada,
a la sal que s'amuntega vora mar
pots trobar si mires bé
els set colors de l'arc més sant.

I a les cascades i cataractes,
i a les bombolles de sabó
i a les gotes d'aigua que dispara l'aspersor
si ha fet acte de presència un raig de sol.

Ha sortit

Ha sortit avui aquell sol tímid

que anuncia la fi dels dies càlids

daurant un raïm ja a punt de veremar,

escalfant-nos al mar els últims banys,

assecant les millors figues i els madurs albercocs.

Ha sortit jugant al cel amb uns núvols de pas

que al setembre volen ploure xàfecs sobre els camps.

Ha sortit amb un interrogant que, incert al calendari,

ens pregunta si omplirem els cistells als boscos mil·lenaris.

Ha sortit com sortirà al cel cada dia

empenyent el temps de tots a l’avanç de nostra vida.

Flotar

Flotar sobre el mar
amb els ulls tancats.
Braços i cames oberts,
aigua a tota la pell.
Escoltar profunditats,
sons greus d'ultramar.

Treure a la superfície
front, pòmuls i nas
per notar un cert contrast
entre el fred del mar
i el sol que escalfa la sal.

Arriben el núvols


Arriben els núvols,
es pengen del cel
i fan una capa profunda
de nata i escuma de llet.

S'aixeca primer la brisa,
bufa després el vent
i el raig més valent
es cola encara intens.

Esdevé aquest juliol
un mes de tardor,
declina ser estiu,
que li manca el caliu.

Fulles

Eleva el llorer branques i fulles,
verticals puntes al cel;
verd frondós
prenent el sol
i oferint ombra.

Sols les fulles grogues
miren cap a terra:
van caient
al ritme del vent.
(Les ha matat la vida).

L'últim raig del sol

Mandrós és l'últim raig de sol,
juga amb les roselles,
s'amaga rere el blat.

Tenyeix el cel d'un suau rosat
mentre rep el primer estel.

I tot sembla transparent,
mandrós és l'últim raig de sol.

Sóc un raig

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

Recordo els dies de tardor,
quan al terra dipositava el bosc aquell color
que anant del groc torrat al roig
era gradient a la paleta d'un pintor.

Recordo les nits fosques i fredes,
quan als prats i cims i obagues
regnava el silenci dels estels
i un hivern llarg de neu i gel.

Recordo la llenya a cada llar,
i el fum sortint de les xemeneies,
i aquell paisatge blanc
que jo transformava en mirall de llum brillant.

Recordo els dies clars de primavera
que omplien els camps de roselles,
els jardins d'ocells i de poncelles
i les cases d'aromes de la terra.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel
que vinc a daurar el blat,
a acolorir albades i capvespres
i a escalfar l'aigua de rius i mars.

I molt m'agradaria
que fossin eterns els meus records,
cada estiu per sempre un cau de vida
i la Terra que a diari il·lumino, un gran món.

Sóc un raig de sol-estel-del-cel...