Acomiadar el curs

Poemes per acomiadar el curs i rebre les vacances d'estiu

Ens catapulta el temps
Tancarà l'escola portes
És la tarda inacabable
Remor intensa
Poema per acomiadar el curs (P5)
Saltar del curs a les vacances
Se'ns acosten les vacances
Vacances
Poema per acomiadar el curs 7
Poema per acomiadar el curs 6
Poema per acomiadar el curs 5
Poema per acomiadar el curs 4
Poema per acomiadar el curs 3
Poema per acomiadar el curs 2
Poema per acomiadar el curs 1
Quan comencen les vacances
Poemes per l'estiu

Tancarà l'escola portes

Tancarà l'escola portes,
quedaran les aules a fosques
i l'absència es farà evident
als racons plens de buidor.

L'absència de la canalla,
d'enrenou, de crits i veus,
de llibres, deures i cançons.
Sols, ha quedat tan sols
un halo de misteri i pols
atrapat al pretèrit imperfecte
d'una conjugació fantasma.

Hi ha a l'ambient el rastre de mots
ballant per l'aire cercant un lloc,
d'excel·lències desitjades,
de músiques inacabades,
de llàgrimes que esborren un problema ja resolt,
de guix, colors, mapes, murals i fitxes,
d'oblits, records, retalls, somriures i jocs.

Hi ha a l'ambient un eco de sons
bressolats pel gran silenci.
Fugirà la vida cap a fora,
fugirà, fugirà aviat de l'escola.

Saltar del curs a les vacances

Saltar del curs a les vacances,
córrer i saltar a la vora del mar,
tot cercant petxines i estrelles
per omplir-nos totes, totes les butxaques.

Saltar del curs a les vacances,
arxivar al calaix de les feines fetes
els fulls, les fitxes i les lletres
i endinsar-nos a les llums canviants del cel.

Saltar del curs a les vacances,
esperar el vol de núvols gegants
i embrutar-nos les ungles fent figures
amb el fang després de la tempesta.


Saltar del curs a les vacances,
anar amb moltes ganes d'excursió,
dibuixar cors als vidres del cotxe
o mapes a la sorra per buscar tresors.


Recordant aquell bonic conte de classe,
disfressar-nos de princeses o de monstres i actuar.
Nedar, saltar, ballar i cantar.
Olorar una flor d'estiu al camp.
Sentir els grills, veure com madura el blat.
Mirar el cel de nit i localitzar-ne constel·lacions.
Llegir llibres nous,
menjar xocolata amb pa i avellanes,
beure un suc amb glaçons
jugar al tres en ratlla, a l'oca i al parxís,
al othello, als escacs, al penjat i a la wii.

Saltar.
Saltar del curs a les vacances.

***

Se'ns acosten les vacances

Se'ns acosten les vacances
per sorprendre'ns cada dia
amb matisos d'espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.

Flaires mai imaginades,
vespres d'aquarel·la i transició,
nits d'esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.

Pots estudiar llavors ocells en vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.

Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d'àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.

Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.

Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.

Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.

Permanents en el temps...
i els podràs cercar al teu cervell
quan l'hivern sigui massa fred
i la monotonia quotidiana t'aboqui
a un pou de tedi i avorriment.





***

Vacances (versió extensa del "Poema pel mes de juny")

Atrapes, juny, un temps calmat

allunyat de les nevades.

Pintes de colors els arbres,

ens regales fruita dolça

i ofereixes llum d'estiu.

Ens transportes a les portes

dels camins fets de vacances,

d'hores mortes sota el sol,

de sorpreses, nits d'estels,

de focs de màgia i de calor.

I vindran amb juliol i agost,

alguna tempesta rutinària

dies de calitja emblanquinada,

matins de platja, sol i banys,

tardes de llibres i gelats,

i nits fresques de sopar al ras.

I vindrà setembre, com sempre,

per daurar el raïm als camps,

i per tancar unes vacances

que arribaran ja al seu final.

Poema per acomiadar el curs 7

-Adéu!

-A reveure

-Bones vacances!

*

Quina emoció,

quina alegria,

quina il·lusió!

*

S'acabaren tots els deures,

àlbums i fulls ja descansen,

l'escola ha de reposar:

s'ha aturat el temps d'estudiar.

*

Obrim els ulls per contemplar

un cel de nit il·luminat,

obrim els ulls per contemplar

un Planeta que no para de girar,

que cada dia ens ofereix

un camí per fer un altre passeig,

que ens estampa als paisatges

l'estiu a pinzellades.

*

Obrim els ulls per contemplar

el temps que ens ronda per ballar

amb les ganes de jugar.

*

Poema per acomiadar el curs 6

Les ombres entren per les finestres,
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.

Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.

Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...


I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.

Poema per acomiadar els curs 5

Gelat de llimona

*

Gelat de llimona

a la vora del mar,

els núvols canviants cada estona

i el sol lluminós i radiant.

*

Harmonia groga

que juga amb uns blaus insinuants

sota una llum itinerant

buscant noms per a una paleta

que cada estiu es renova.

*

Gelat de llimona

a la vora del mar

per oblidar el dinar de l'escola,

la sopa, els cigrons i els trossets de carn.

*

Poema per acomiadar el curs 4

Quan

*

Quan arribin les Revetlles

i els dies s'omplin d'hores.

*

Quan l'Escola tanqui les portes

i les nits curtes pintin un mapa d'estels.

*

Quan el calendari iguali els dies

i els despertadors es quedin muts.

*

Quan arribin a l'estiu les vacances

farcirem els horaris de lletres blanques

les ratlles de sanefes amb flors
i els capvespres de colors.

*

Poema per acomiadar el curs 3

Una gran festa

*

Berenar a la muntanya,

jugar fins que la nit coroni el cel.

*

No tenir hora per aixecar-te,

mullar-te sota la tempesta

i esperar a que el primer raig de sol

comenci amb l'aigua una gran festa.

Seràn els convidats les granotes i els gripaus,

els caragols, alguns insectes i moltes aus.

Seràn els convidats,

hi haurà al camp concerts i balls.

*

Poema per acomiadar el curs 2

Sota el gran cel

*

Les bardisses i la sorra,
el mar i els estels.
El nostre pati, cada hora,
sota el blau del gran cel.

*

Un espai sense temps:
la frontera la posarà setembre
i el descans, el cansament.

*

Poema per acomiadar el curs 1

Buah!

Els guixos, fatigats,

deixen caure una llagrimeta.

*

Endevinen llarg descans,

endevinen les vacances

s'acomiaden de les lletres,

s'acomiaden dels xiquets,

s'acomiaden de les xiquetes.

se'ns acomiaden els guixos.

*

Pinten tristos l'últim dia

pinten tristos els guixos

un estiu tot ple d'esquitxos.

*

Pels racons deixen els plors

amb la pena de quedar-se sols

tristos guixos del món fosc!

*

Buah!

*

Quan comencen les vacances

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg
s'estiren les hores calmes
entre el beure i tenir set.

Quan ens crida una gran ombra
per fruir de la fresca mòbil
i el sol crema l'aire del voltant.

Quan els camps groguencs
ballen fent onades
més enllà del ametllers.

Quan els mots reclamen tinta
i la sípia l'ha perdut de viu en viu,
és que ha arribat l'estiu.

I mengem un arròs negre
i escrivim postals arreu
i dormim la migdiada
i esperem que els xàfecs d'agost
reguin generosos el bosc
perquè esclati la florida primera de rovellons.

Quan comencen les vacances
i la llum fa el dia llarg...