statcounter

dijous, 8 de maig de 2008

Poema per acomiadar el curs 6

Les ombres entren per les finestres,
la foscor s'instal·la als espais,
els murals són seus de buit total
i juga al pati sols un silenci sideral.

Queda l'eco a la memòria,
les veus-record d'un curs passat:
les lectures, les cabòries,
els poemes de Nadal,
les cançons de solistes i coral,
els instruments que quasi afinen,
els plors dissimulats,
la baralla a la filera,
la conversa amb el company,
les rialles que amb crits es disfressen,
les carreres per les escales,
les lliçons que dilueix l'oblit fatal,
i l'elixir de l'entrepà a l'hora d'esmorzar.

Trajectòria de pilota invisible,
retolador que s'asseca destapat,
les portes que grinyolen
i els ratolins que s'atipen de llibres estripats.
El fantasma dels deures fracassats,
de l'agenda amb atac d'amnèsia
i l'epidèmia de polls gegants...


I nosaltres, a navegar per l'oceà de les vacances,
a contemplar la bellesa natural que amaguen els paisatges
i a fer el ronso quan els ulls se'ns tanquen buscant un llit.