cau tancat de tantes boires,
font de pluja sense fi...
Feixos de llum acolorida
ens decoren nits de pluja;
surten dels semàfors,
surten dels fanals,
surten dels cotxes que circulen
i dels rètols comercials.
Feixos de llum
que travessen la ciutat,
que il·luminen els basalts
i fan a la foscor un festival.
Feixos de llum
que transformen els paraigües,
que ens mostren carrers lluents
i donen màgia a l’aigua del cel.
Feixos de llum intermitent,
feixos de llum incandescent,
alguns són halo ja directament
i titil·len a poc a poc radialment.
Ens disfressen la ciutat
amb un paisatge literari
rítmic sonor i musicat.
Assassins dels animals,
actueu a la tardor amb impunitat,
i no sabeu que amb cada tret
dispareu contra els somnis de la gent.
Feu del bosc
un lloc molt perillós,
feu del món
un pou farcit de por.
Feu de la paret
un lleig indret,
assassins caçadors,
penjant a cada clau el cap d'un mort.
Li costa al sol
aixecar-se al matí,
té mandra per sortir,
té mandra per lluir.
Surt tard,
surt trist.
Li costa al sol
aixecar-se al matí.