De mots

Està feta de mots la primavera,

de fang, de pluja i d'espera.

De l'aroma que al matí desprèn l'herba,

de la flor que primer era poncella,

del nespra que a l'arbre s'esberla...

Està feta de mots la primavera.

Del record, de la terra,

de les paraules que ja són poema.

***

Un dia

Dia blanc sense boires

ni cel blau ni sol ni pluges,

dia normal entre els altres.



Un dia més de la vida,

un dia més a la pila,

un dia menys de vida,

dijous serè de febrer

que fuig del fred,

vol oblidar l'hivern

i ens bressola entre les hores

que a les busques ja han passat.



Hores, dies, setmanes...

La rècula del temps,

una garlanda sense límit

que voleia amb els vents!

Estrenem novembre

Estrenem novembre
amb crisantems pels morts,
timidesa del sol
i colors punyents a les branques.

Contundència d'una tardor
que ens escampa, sàvia,
l'empenta amb brins d'enyor.

Núvols i boirines,
flocs de neu als cims,
pluja de passeig pels vidres
i ventades selectives d'aire fi.

S'aixeca el dia

S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny
a viure la vida,
a anar-hi fent.

Composarem melodies,
parlarem del temps,
esperarem que plogui
i que arribi l'hivern.
Que la roda giri,
que el que volem
sigui un fet.
Que perdurin a casa
el ramet del vesc,
el foc i la llenya,
el salari del mes.


S'aixeca el dia,
la llum ja t'empeny.

Fum, mel

Fum, mel,
terres i foc.
Taronja i groc
pinten la tardor.

Cauen les fulles,
declina el sol
i ballen els núvols
amb ganes d'enfangar
la terra que espera
pluja en abundor.

Serenes jornades
en evolució,
ens feu anar des de la calor,
per les escales del canvi
cap a la més llarga foscor
de nits blanques i fredes,
d'albades de gel,
de dies minsos
amb poques hores de sol.

I serà ja temps del hivern,
d'orfes i desarrelats avets,
de lluminosa parafernàlia
i de treves a les batalles.




S'esmuny el temps
passejant oratges variats
i cíclics decorats
per la nostra vida,
al teu pas, al meu pas.

Crisantems

Un ram de crisantems

a un gerro d'aigua clara

entre el marbre i el xiprer,

a l'ombra freda de la tarda.

Tres dies de color

a cada pètal de les flors;

quedarà pansit el pom,

caducarà al mig de la tardor.

I en començar les nevades,

quedaran colgats els crisantems.

***

Que llisqui el temps

Deixar que llisqui el temps,

sentir el tic-tac del rellotge

o la sintonia del noticiari...

***

Descobrir blau entre els núvols

quan la pluja s'escapa del cel,

patinar pel fang i enganxifar-ho per l'asfalt.

***

Veure després com surt un sol sol,

i no nou, com hi ha al mapa del temps

que ensenyen a la tele els meteoròlegs.

***

I esperar que la foscor

ens bressoli els somnis,

i la nit arribi a poc a poc.

***

M'agradaria

Foto: jardí de la Huerta de San Vicente (casa familiar de Garcia Lorca)
Granada

M'agradaria ser mot al teu poema,
m'agradaria ser veu de dolç encís
que digués les paraules més belles
que mai no s'han escrit...

M'agradaria ser vent entre les branques,
m'agradaria ser el primer núvol del matí
que despertés les fulles i els arbres
que dauren tot el jardí.

M'agradaria ser rellotge suís,
m'agradaria ser l'alè d'albada
que et recordés que n'és d'efímer
el nostre temps finit.

***

Cada dia

Cada dia comença un any sencer
amb canvis constants al cel,
un futur ple de temps
i la roda que dibuixa al camp la natura.

Colors daurats als arbres i ses fulles,
blanc de neu als cims més alts,
flaires florals als prats
i aquell sol d'estiu que madura les fruites.

Cada dia comença un any sencer.

Hores vives

Hores vives dins el temps,
una esfera en moviment
que arrossega els silencis,
que arrossega els sorolls,
que arrossega veus i mots
als oblits, plens per sempre,
de pretèrits imperfectes.



***

Hi ha moments...

Hi ha moments que s'allarguen una vida,
hi ha processos que s'acaben en un instant.
Hi ha vides que duren un moment,
hi ha instants que esdevenen llarg procés...



***

Trotem pel curs

Amb la immediatesa
que la feina quotidiana requereix,
traient-hi punta al temps,
sense més reflexió que els propis fets
avancem fluint pel calendari.

Afilant amb contundència
els angles oxidats
i revivint flaixos oblidats
trotem pel curs
amb l'harmonia i solvència
d'un sà cavall andalús
passejant per la devesa.

Poema del rellotge

Balles amb la música del temps,

marques ritmes pendulars

i vius a les parets, a les tauletes, als canells

als mòbils, a les places, als pecés...

T’admirem si ets puntual

et rebutgem quan t’enredereixes.

Expulses des de dins timbres, campanetes i ocells.

Piles, corda, moviment, satèl·lit són el teu cor, el teu alè.

Avances ràpid els moments de plaer,

quasi detens l’eternitat feixuga dels mals temps.

Ets amant del calendari,

amic d’agendes i aniversaris,

padrí de l’any que neix

i cantaire - pregoner dels dotze gotims embolicats en cel·lofana.

Bussejar

Bussejar a la fondària del temps cansat,
del que posa la frontera entre el pastor i el ramat,
del temps nebulós, orla de glòria fora d'horaris,
de les hores amb mil minuts,
de setmanes plenes de dies vermells al calendari,
de matins lliures i tardes immenses i nits d'estels...

Bussejar purificant memòries,
catalitzant vida a les bombolles
per les aigues braves entre cabòries.