Un dia sencer

Mitiga la tarda una llum excessiva
que el matí d'estrena ha expandit
mentre dóna ja l'alternativa
a un capvespre eixerit
que és, com sempre, antesala de la nit.

Se'n va amb la brisa,
se'n va enganxada a la vida
de cada fulla, de cada planter,
a la vida fluida que s'esmicola a cada carrer,
se'n va fent memòria la història d'un dia sencer.

I quan acluquem les parpelles
i les forces siguin víctimes dels estralls de la son,
somiarem altres móns
sota els auspicis d'un cel fosc
esquitxat amb llums d'estels.