El silenci als flocs quan cauen,
l'equilibri del solstici,
el fred cru d'aquest hivern,
els saltirons als rierols, la merla,
la verdor constant de l'olivera,
la seda acolorida d'un vespre a marina,
el balanceig del veler a la deriva,
la coïssor a la boca d'un àpat hindú,
el tel boirós als vidres quan matines...
Tot això i més,
vol ser un poema.
Mot a mot, vers a vers,
amb veu de remor extrema;
bressolar serenament la pena,
lligar amb un llacet les idees,
desbrossar un turó
per donar entitat a totes les herbes.
Tot això i més,
vol ser un poema.
statcounter
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris essència d'un poema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris essència d'un poema. Mostrar tots els missatges
dilluns, 22 de febrer del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)