dimecres, 9 de juny de 2010

Amb l'estàtica mirada





T’has quedat per sempre quieta

definint amb l'estàtica mirada


davant teu el lleu moviment

d’una presa exquisida, desitjada.



I estàs, per sempre més

guineu, condemnada

a romandre immòbil, absorta i extasiada,

a ser fixe objecte de nostra mirada.



I estic, ara una llarga estona,

jo mateixa condemnada

a romandre atenta a una imatge inusitada

que em té, pixel a pixel, captivada.



***


Participació al 164è joc literari del blog "Tens un racó dalt del món"


***

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies per participar un cop mes, en aquesta cita mensual on mai faltes

poesiaula ha dit...

és un plaer...
I això que no guanyo mai el premi!

Clidice ha dit...

doncs és llàstima, perquè t'has capbussat a banda i banda de la pantalla :)

poesiaula ha dit...

aviat em quedaré a viure-hi...

montse ha dit...

Molt maco aquest joc de mirades, la teva que ens parla, mentre la guineu ens mira.

Rafel ha dit...

Heu acabat immobilitzades les dues.

Elvira FR ha dit...

La qui s'ha quedat muda, quieta, parada, extasiada he estat jo tot llegint la teva proposta ....molt maca!

Francesc Mompó ha dit...

M'ha agradat el doble joc de perspectives.
Salut i Terra

La Meva Perdició ha dit...

Una guineu emparentada amb els poders de la mítica Gorgona. Bonic poema. ^_^

poesiaula ha dit...

La Meva Perdició, sort que no ens quedem petrificats mirant-la...