Obren ses ombrel·les els follets

Insistent, rítmica i silent

cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes, 

pengen dels troncs

són llàgrimes, son plors,

queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.

Obren ja ses ombrel·les els follets

i apareixen entre els verds els bolets.

Trompetes, ceps, rossinyols,

rovellons, fredolics i camagrocs,

la vida pel terra entre llimacs i caragols

amb els primers freds de la tardor.

És la festa gran del gran món dels fongs!

Els follets

Juguen àgils
els follets,
i es banyen dins
les gotes d'aigua
fins que la nit
irromp al bosc
amb el tel més fosc
de silenci i calma.

Busca cada follet així
entre els bolets un llit
amb llençols de boira,
plomes al coixí,
molsa humida
i herba a l'alfombra.

I quan és l'albada
corre la veu
d'un bolet a l'altre:
- sortiu follets,
que arriben uns ogres
de peus gegants
i mirades d'escombriaires.
Són de la tribu dels boletaires!

Sostre fumat

Sostre fumat,
cel de carbó,
la nit s'ha ennuvolat
i amaga la lluna plena.

Bufeu, follets i mags!,
aixequeu ventades
que escombrin les vaporades
per veure l'univers encantat.

Voleu fades i bruixes!,
foragiteu tanta negror,
que volem un bany d'estrelles
aquesta nit sinistra de juliol.