Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.
I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.
Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.
statcounter
divendres, 3 de juliol del 2009
Cada albada
Cada albada,
després del bany de la rosada,
rebre el primer raig de llum.
Cada albada
tancar un capítol de l'aventura
i obrir una plana en blanc.
Cada albada
respirar a consciència, renovar l'alè
i cantar contemplant al cel l'últim estel.
Cada albada
iniciar un any que avui estrenes
amb sabates saltarines blaves i papallones a les cames.
Cada albada
adquirir el compromís d'incorporar una nova paraula
al llenguatge actiu dita amb veu ben armoniosa.
Cada albada
sentir que ets un tros del món
i que ha d'encaixar la teva peça al gran entorn.
Cada albada...
després del bany de la rosada,
rebre el primer raig de llum.
Cada albada
tancar un capítol de l'aventura
i obrir una plana en blanc.
Cada albada
respirar a consciència, renovar l'alè
i cantar contemplant al cel l'últim estel.
Cada albada
iniciar un any que avui estrenes
amb sabates saltarines blaves i papallones a les cames.
Cada albada
adquirir el compromís d'incorporar una nova paraula
al llenguatge actiu dita amb veu ben armoniosa.
Cada albada
sentir que ets un tros del món
i que ha d'encaixar la teva peça al gran entorn.
Cada albada...
Etiquetes de comentaris:
alba,
albada,
l'albada,
poema de l'albada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)