divendres, 3 de juliol de 2009

Ens mira la lluna

Ens mira la lluna,
des del fons de la nit.

Fanal esgrogueït

de llum misteriosa

que silencia mots

i esclata a la foscor
amb histèries de por.

Passa una bruixa
que accelera audaç
llur escombra de plata
per arribar fugaç
al meu poema, és maga.

I es queda a aquesta estrofa
per contemplar amb mi
la lluna que ens mira
des del fons de la nit.


Fanal esgrogueït
de llum misteriosa
que silencia mots
i esclata a la foscor
amb histèries de por.