Brollen les paraules,
van dansant sense cap por,
doncs saben col·locar-se
com convé, al seu lloc.
I composen una rima,
i després ja són dos
fins que l'estrofa és finita
i el poema un pom de mots.
Brollen les paraules
i estiren d'altres que s'amaguen a l'interior;
són baules d'una cadena,
són racons il·luminats per la raó.
