dilluns, 14 de juny de 2010

Brollen les paraules

Brollen les paraules,

van dansant sense cap por,

doncs saben col·locar-se

com convé, al seu lloc.



I composen una rima,

i després ja són dos

fins que l'estrofa és finita

i el poema un pom de mots.




Brollen les paraules

i estiren d'altres que s'amaguen a l'interior;

són baules d'una cadena,

són racons il·luminats per la raó.


6 comentaris:

GURMET ha dit...

DLes bones paraules no son les que son filles de la raó i del art ho son millor les que son filles delcor i els sentiments.

montse ha dit...

Aquest poema fa una alabança a les paraules que brollen dels racons més profunds.

Clidice ha dit...

els tens comptats els que has dedicat a l'art d'escriure? sempre trobes una nova fórmula, és admirable :)

poesiaula ha dit...

Gurmet, jo crec que bones paraules surten de tot arreu (i les dolentes també).

Montse, sí, d'aquelles que de vegades es perden sense més...

Clidice, no, no els tinc comptats.

Arare ha dit...

doncs un dia em sembla que en faré una estadística. En tens a mils! (en total, eh?)

petonets des de la france

poesiaula ha dit...

Endavant, Arare, fes, fes estadística... a mils, sí.

Au revoire!

IBM