dilluns, 8 de març de 2010

Volen volves





Volen volves,


volves blanques


pels carrers.




Volen volves,


volves blanques,


ball al vent.




Flocs de neu,


dansa lleu.


La nit s'atansa,


serà avui clara arreu;


capa blanca


allà on mireu.




Capa blanca,


allà on esteu.

No pren la neu al terra

Ens atura el fred ambient,
ens fa recular a cada intent
d'estirar les cames al passeig...

No pren la neu al terra
ni sobre la gespa verda,
no pren l'entusiasme dels projectes,
no pren a la nostra oïda el gemec
dels que deixa al marge la fortuna.

No pren la flama a la llenya,
que la pluja i la neu
i la humitat ambient
han fet sa gestió inoportuna.

No s'acaba l'hivern

No s'acaba l'hivern,

ens arrossega al paradís del fred

lluint nítids els paisatges.



Serenor entre el blanc i el res,

gelor suau, subtil, tenaç i fina

que ens balanceja amb ritme

entre les hores dels dies expandits

i la minva encara escassa de les nits.



Com els núvols pel cel,

com el rosa per l'ametller

com el vol de les abelles pels fruiters,

passeja enguany l'hivern.


El que es fondrà al mes de març,

el que emblanquina les albades,

el que ens reté al caliu del llit,

el que signa al matí els noticiaris.


El que amaga la lluna de nit,

el que ens refreda els aires,

el que ens retarda la calor,

l'hivern que ens gela els geranis.


No s'acaba l'hivern;

acoloreix, però, el desig

i atia entre els freds

les flames més esperançades.