divendres, 27 de febrer de 2009

A redós del temps

Us ha retardat enguany el fred la florida,
han esperat les vostres poncelles a iniciar la sortida;
aneu, ametllers, a redós del temps,
sou termòmetres vivents
que acoloriu els camps
de les nostres contrades,
dels nostres hiverns,
dels nostres deambulars aixopluglats pels cels.

Contemplem les flors petites,
els rosats i els blancs que pinten el panorama,
els troncs que grisegen, brillants, i ens enlluernen
a primera hora de la tarda,
el sòl ressec que alimenta tants arbres,
i el blau i el verd que llueixen al romaní
emparant als marges del tros les esparregueres.

I a prop, les vinyes i les oliveres
recuperen la verdor de passades primaveres,
ompliran els troncs de pàmpols diminuts les unes,
i de fulles d'elegància permanent les altres.




Anuncia cada raig la primavera


Boires baixes

a les planes d'interior,
blau intens al cel vora la mar.

Arreu, les nits serenes,
i a migdia fa calor.

Fuig el fred
amb les ventades
i llueix serè el sol
al nostre hemisferi,
aquí, al nord de l'equador.

Anuncia cada raig la primavera,
anuncia cada raig l'abundor,
anuncia la vida que desperta
a les plantes amb les flors.

Anuncia la vida que desperta
als ocells amb els seus vols.

Anuncia la vida que desperta
als boscos de l'alegria la remor.

Anuncia la vida que desperta
a la natura tota, tota la verdor.

I els conreus i els borrons
i les poncelles de colors,
i els insectes i als camps les flors,
i la llum màgica i excelsa fins la tardor.



*

Poemes per la Vella Quaresma





OH QUARESMA!




(Poema pel dimecres de cendra)

OH QUARESMA!,

DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
SET CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.



(Poema pel primer divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
SIS CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel segon divendres)




OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
CINC CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel tercer divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
QUATRE CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA
.

(Poema pel quart divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
TRES CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.




(Poema pel cinquè divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
DUES CAMES AMB MITGES DE LLANA
I UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.

(Poema pel sisè divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA.
TENS CERVELL EN QUARANTENA,
UNA CAMA AMB MITJA DE LLANA
I UNA COLORAINA A LA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS VISITES
AQUESTA SETMANA
.

(Poema pel setè divendres)

OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS DUUS
A LES VACANCES DE SETMANA SANTA.
NO TENS CERVELL EN QUARANTENA,
NI CAMES NI MITGES DE LLANA
NI UNA COLORAINA A CADA SABATA.
OH QUARESMA!,
DAMA ANCIANA
QUE ENS DUUS
A LES VACANCES DE SETMANA SANTA.




*

dijous, 26 de febrer de 2009

Gran foscor




Gran foscor
que emmarca un planeta.
Llum brillant gràcies al negre.




*

Ensumar el bon temps

No matina encara aquí el sol,
s'ha aixecat avui tard i mandrós.


I ha deixat sota la llum
un tel de boira allà lluny
que esborra el mar,
que ocupa el cel,
que pinta un matí serè
que ens ofereix moments calmats,
que ens fa sortir ja al carrer
i ensumar d'aquest febrer el bon temps.

dimecres, 25 de febrer de 2009

Trotem pel curs




Amb la immediatesa
que la feina quotidiana requereix,
traient-hi punta al temps,
sense més reflexió que els propis fets
avancem fluint pel calendari.

Afilant amb contundència
els angles oxidats
i revivint flaixos oblidats
trotem pel curs
amb l'harmonia i solvència
d'un sà cavall andalús
passejant per la devesa.




dimarts, 24 de febrer de 2009

Menú de Quaresma

Bonic panorama



Cigrons, ou dur i bacallà

amb bunyols de l'Empordà.


Sardines i arengades

amb llenties estofades

i una truita d'espinacs,

amb panses camuflades.





S'acaba el Carnaval



Guardarem antifaços,
guardarem els barrets,
guardarem globus, cintes i llaços,
hi serem als mirallets
que retenen imatges
de personatges aliens.


Enterrarem la sardina
amb ritual ploraner,
quan la Quaresma arriba
amb les seves set cames
i el bacallà a l'alè.




dilluns, 23 de febrer de 2009

A la platja

Alçada, blau intens,
cúpula neta
per acomiadar l'hivern.

I el sol flota,
mil diamants m'enlluernen
sobre l'aigua.

Un bany particular
solemne a la platja:
llum, espai, aire salat,
i a dalt, focus solar.



dijous, 19 de febrer de 2009

La llum de torn







Els núvols disfressen la llum,
el cel es vesteix de boira, d'albada,
de tarda fosca, de dia antic i trist,
de mapa dels estels o de nit de lluna i fada.

I a la Terra, prescindim sovint
d'un espectacle lliure i gratuït
pel qual no cal fer reserves
ni apuntar a l'agenda compromís.

Alçar la mirada
sentint els silencis del cel,
observar la llum de torn,
rebre la pluja a la cara
o tancar els ulls per manllevar la llum del sol
i condensar-la a dins del cap encapsulada.












Riu el sol

Riu el sol del nostre abric
riu de la bufanda que duu un amic,
riu, riu, ha sortit avui per riure
de les vestimentes hivernals
que llueixen avui ja extemporànies.

Riu el sol amb un càlid raig potent,
amb un altre incasdescent,
mb zumbeig d'abella fruint de la primavera,
riu descarat de la nostra suaera.

Ens deixa la pell vermella
al camp tot ho recrema
quan riu esplendorós
el sol omnipresent a casa meva.


*

dimecres, 18 de febrer de 2009

Qüestions a evitar quan juguem a poemar


Rimar gerundis i participis,

redundar les obvietats,

fer dels tòpics temes clau,

abusar dels mots massa esperats...


Us he exposat quatre qüestions a evitar

quan sols o plegats juguem a poemar.





De com els mots composen els poemes

Fan cua els mots al cap
per anar sortint pels dits
amb l'harmonia estructural
que els hi atorga el seu propi pàlpit vital.

Es belluguen adients,
concorden,
es reclamen mútuament
sense batusses ni escletxes,
tranquils, fluint serenament.

Apareixen en pantalla,
fent línies, sent lletres.
I entre l'acurada puntuació,
els mots composen els poemes.



Safata transparent

Era avui el mar
safata transparent
irradiant la llum,
irradiant el sol,
mirall del daurat al rosat
envaït pels raigs.

El sol tot el matí
volia entrar a dins.

La ruta dels somnis

Per camins llargs,
per antigues ciutats,
per pobles perduts,
per cims, valls,
barrancs i esculls.


Des dels núvols blancs,
entre ventades llunyanes
convidant les fades
i foragitant monstres
o bruixes enfadades.


Dibuixem la ruta dels somnis
al mapa dels desigs,
esborrant mites,
invocant amb nous conjurs les fites.


Conjurs d'aventures,
conjurs antics de llum i mots de l'art,
conjurs amb compàs de samba,
conjurs d'harmonia entre l'atzar
i les línies que el destí ens ha traçat.


Conjurs per invocar fites
i esborrar mites,
per dibuixar la ruta dels somnis
al mapa dels desigs.




dimarts, 17 de febrer de 2009

El moment del dia

Ha esborrat la boira el mar,
no el veig des de l'atalaia
que em regala al matí l'atzar.

Un blau total i net cobreix el cel,
un tel blanquinós de broma hi ha allà baix.
Al meu voltant
el brogit normal de dimarts a ciutat
posa so al quotidià
i abasteix d'oblit tot el que he vist.

La boira bromosa, el cel més blau,
el paisatge urbà que la llum modela.
I el moment del dia que ja ha existit.



*

Aire lliure

Passadís a l'aire lliure,
sales amb gavines sota el cel,
l'oratge a flor de pell
i a un banc del passeig llegir un llibre.

I esperar, el sostre obert
i la mirada atenta,
que arribi aquesta primavera incipient
per farcir de color cada camp, cada mar,
cada estona d'un dia que vol ser llarg,
cada alè que expels en mirar el cel per la finestra...

dilluns, 16 de febrer de 2009

Mentre la Terra gira


Quan ja no has de fer res,

el teu lloc és a l'Univers

i se t'ha acabat el temps

de passejar per la vida.


Quan no hi ha llum ni foscor

ni fred ni calor ni soroll

ni màgia ni alè ni humor ni alegria

i ja no et batega el cor,

queda a l'aire el record

de ta flaire encara al món.


I per sempre hi seràs a la viva memòria,

cara i veu i silenci i perfum,

moviment i eco al cau etern

d'imatges i mots a l'arxiu anomenat història

mentre la Terra gira i gira.


*

Al mar, tot el sol

Al mar, tot el sol.

Mirall de metall
que retorna cada raig
multiplicant la lluminària
d'una albada rutinària.

Ens enlluerna, cabal,
des de temps immemorial
i ens atorga espurnes de glòria
surant brillants per sobre l'aigua.

Al mar, tot el sol.

diumenge, 15 de febrer de 2009

Retalla la llum

Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.
El vol, d'ascens.
La gavina, blanca.

La llum, focus d'intensitat extrema.

L'hora, de nit.

La nit, negra, espesa i rosada.

El cel, boirós i tapadot.

Escenari, les muralles de les Drassanes,

a tocar del mar, del port.
A Barcelona, capital de l'exotisme;
després de navegar amb en Zhen Hue,

passejo sota els arbres del pa,
les palmeres, els pins i els baladres.

Fracàs de l'expedició oriental?

Èxit de l'expedició personal.
Retalla la llum el vol de la gavina contra el cel.



divendres, 13 de febrer de 2009

Procés

Cerquen els dits les tecles,
miren el ulls les lletres,
ballen els mots pel cap
per saltar en lingüística coreografia
assajada des de temps immemorial
per un idioma que passeja
des de la història per la nostra geografia.

Lluminosa la pantalla,
crida a les paraules que en harmonia
van fluint per sobre el focus blanc.
Es depositen, queden, sempre hi seran.




Escalfa el sol

Escalfa el sol vidres i façanes,
vol entrar i ballar a les sales
amb les partícules de pols i la soledat
de l'interior d'algunes cases.

Aquelles que queden orfes
cada dia laborable,
aquelles a les que només el raigs
gosen entrar com si fossin lladres.

Escalfa el sol vidres i façanes.

dijous, 12 de febrer de 2009

Que m'esquitxin

M'agrada bussejar pel mar de les paraules,
que em bressoli la veu el moviment,
que m'empenyin les onades
a solcar dansant-hi amb enteniment.

I buscar a l'aiguabarreig dels idiomes

l'expressió lligada al "ui això és el que jo vull dir".

I que m'abelleixin els mots,

que m'esquitxin tot d'espurnes
traços de signes i de lletres
entrelligats amb l'harmonia
que ens hi atorguen els enginyers-lingüistes,
i els paletes i els arquitectes i els jardiners,
els que laboren fent camí des del cor fins a la ment.


I que sovint aquell so mut que té el silenci
ens ajudi a reposar, com fa el corall al fons del mar
o el reflex de la lluna una nit qualsevol allà surant.





dimecres, 11 de febrer de 2009

Raigs



El sol encara ara amb els raigs les pedres,
les roses, la terra i les herbes,
que quan es vesteixi amb fulles la figuera
quedarà tot sota l'arbre ombrejat.

Serà estiu o final de primavera,
i el fred haurà passat.

Posted by Picasa

El cel, el sol, els núvols, el vent...


Al matí, un sol de dia clar;

a migdia, tots els núvols
pinten el cel de gris i blanc
mentre el vent fa de les seves.

No serà pas gaire estrany
que una tarda aigualida
ens remulli avui el passeig.

Esclaten els borrons

A branques i branquillons
i als nusos dels troncs
esclaten ja els borrons,
que seran fulles i flors.

I és així, com fa el pinzell
d'un gran pintor famós,
que acoloreix sa presència l'ametller
al bell mig del mes de febrer.

Ho veuran les oliveres
des del seu constant verd-gris,
ho veuran les orenetes
quan arribin anunciant la primavera.
Ho veuran mosques i mosquits,
ho veuran els peregrins pels camins,
ho veuran els estels i les bruixes de la nit
i les aranyes que teixeixen amb bava de seda
entre alzines, pins i esparregueres
les seves fines fràgils puntes de coixí.

Esclaten els colors

Quan els dies de febrer
s'estiren lluminosos,
quan les nits són encara
nius de fred,
quan els ametllers
escapen de l'hivern
i esclaten els colors
als grisos de ses branques.

Quan el mes més curt
pinta sol i estels al cel
i ens convida a veure'ls
per fruir del panorama,
és que el calendari vola
i ens fa lliscar pels fulls de l'any.




Es disfressen






Es disfressen cims i valls,
s'abillen de primavera
quan l'hivern encara és viu
i l'oratge ens congela.

Ametllers florits als camps,
branques de blancs i rosats
sota un cel blau lluminós
que ens convida a emprendre el vol.

Volaríem sota el sol,
volaríem entre núvols,
volaríem sobre els prats.
Vol d'alçada planejant fins el vol ras.

dimarts, 10 de febrer de 2009

Els poemes

Hi ha poemes torrenters,
hi ha poemes com un delta,
n'hi ha que modelen les lleres.

A mi m'agraden els que salten
per les roques de la serra,
els que ho pinten tot d'aquarel·la
quan arrosseguen herbes i terra,
i els poemes que embolcallen
d'emocions subtils les idees.




Massa fums


Les motos tiren pets,
els cotxes moltes llufes.
Quan el semàfor es posa verd
surten els vehicles cagant llets.

I és què quan el carrer
va cap amunt i fa pujada
cal un esforç del motor
i contesta la maquinària enfadada.

Massa fums,
pudors i gassos,
massa tufos
emessos pels tubs.



Cançó per despertar


El rellotge diu que amunt,
que ja la nit s'acaba.
És fosc el cel encara
i aviat serà tot ple de llum.

No et quedis al llit,
deixa de dormir.
Aixeca't!, fora mandra,
que el sol vol l'esmorzar
compartit amb tu a la taula,
i veure com el mires
quan banya tota la casa,
el camí pel carrer,
els arbres de la plaça
i el dia d'avui, tot sencer.




dilluns, 9 de febrer de 2009

El sol gelós



S'ha aixecat avui el sol gelós,

té enveja de la lluna.
Cremava intens cada raig,
m'enlluernava surant per l'asfalt.
Clars els colors
sota un cel tot llum i blanc,
núvols horitzontals passejant
entre els grisos i els rosats
jugant amb l'aigua del mar
i els edificis fulgurants de la ciutat.

Poderós senyor del foc
no envegis mai la lluna,
que el món t'estima molt,
t'afalaga i t'adora,
oh astre rei gran sol!





Lluna blanca

Lluna blanca
ull de la nit,
satèl·lit sobirà,
esfera de llum estanca,
bola de vidre per les bruixes,
fanal de la nocturnitat,
dansaire d'òrbita sideral.

Misteri que sura a l'aigua
i estira marees del mar,
entra sense permís
als dominis de l'albada
i desapareix amb els despertars.

Boumerang del firmament,
edelweiss gegant celest,
bugia cèrea dels capvespres,
blanquejador de la bugada,
reflectant dels cims nevats,
padrina de les prímules dels prats
màgia al pas dels núvols,
decoració sublim per a un glaciar,
raigs des de l'obliqüitat
fanalet d'algun malson,
esperança inert pels somnis
geometria cíclica de torn,
mirall de la llum del sol...






diumenge, 8 de febrer de 2009

Al record, la dolçor





L'antesala de la nit

pinta el cel de rosa i gris,
el capvespre ha tenyit
els núvols de seda i llum.


I se'ns ha enganxat al nas el fum
i al record la dolçor de cada calçot
diluïda a aquella salsa d'exquisida amalgama,
i a la mirada la saba
que amb la flama supurava,
i la llenya impulsiva de l'alzina
i la fumarola que ens fumava a caprici de cada ventada...


*

dissabte, 7 de febrer de 2009

No paren les merles

No paren les merles,
remenen la gespa,
aixequen la terra,
voleien brins d'herba,
i busquen al jardí
les zones més tendres.

Salten a l'espera
de pujar a l'antena,
per cridar
i fer-se veure.
Anuncien les merles
que no som lluny de la primavera.

divendres, 6 de febrer de 2009

Després de la pluja



Queden gotes sobre el verd,
el sol les il·lumina,
terra, bosc, camps i senders
són mines plenes de vida.



Posted by Picasa

dijous, 5 de febrer de 2009

Amagar la identitat




Amagar la identitat
amb una màscara,
o un antifaç sofisticat.

*

Amagar la teva cara

camuflant la realitat.

*
Nassos, ulls,
barrets i tuls
al ball sota la llum:
arlequí, bufó
o marqués del cul rodó.
Mag, pirata, lluna,
bruixa, unicorni o petit nadó.

*
Posted by Picasa

dimecres, 4 de febrer de 2009

Llueix, diccionari



Fulls de missalet,
flaire de biblioteca,
bagatge eteri de la llengua,
vano etern de paper.


Matisos, tocs, trets,
saviesa ancestral
que les Acadèmies actualitzen
amb un lleuger retard.

No t'amaguis, diccionari,
ensenya'm les paraules ordenades,
canta'm a l'orella l'alfabet,
tria'm mots específics,
adients, concrets i rítmics,
traeix-me amb paranys
o explica'm veritats.



Llueix llom
amb lletres d'or,
llueix el cos a la prestatgeria,
llueix arreu el teu cor,
afable, generós, subtil
i a tothora útil,
imprescindible diccionari.

Ets, llibre solemne,
cau de la saviesa,
pentagrama pels mots,
amic dels lletraferits,
i pou dels llenguatges vells, nous, rics...




Fer poesia





És senzill
fer poesia,

sols has de deixar fluir
una paraula rere una altra
amb silencis rítmics pel mig.

Surt com les espurnes de la llenya,
com les bombolles del sabó,
com el crit que ens provoca l'ensurt,
com la tinta del calamar, del boli o del pop.

Una imatge, una visió,
unes paraules, una expressió,
un gest, un pas, un retall de món,
l'avaria inesperada, una sorpresa,
la lluna plena, o la llum d'una posta de sol.
Qualsevol moment és bo;
necessites, però,
moure't per una mina de mots,
cert sentit del so
i plasmar amb celeritat
els inputs d'immediat fets traç.

Sense tallers ni materials,
ni pinzells, teles, gúbies ni instruments,
sense horaris ni ajudants.
Només amb la pintura dels sons
i l'aventura per la selva de les lletres.


dimarts, 3 de febrer de 2009

La pluja és insistent





La pluja és insistent,
el paraigua m'acompaya.
Fa tres dies que no para,
cau amb molts ritmes l'aigua,
deixa els carrers brillants
i ens reflexa llums al pas.

Diferents són els sorolls,
el trànsit rodat escandalós,
el xapi-xapi omnipresent
i les petjades molt sonores.

Ens esquitxen els cotxes,
se'ns mullen les sabates
i arrosseguem un flou d'humitat
tot el dia al cos enganxada.

Ens atrapa amb fluïdesa l'aigua,
esdevenim cargols celebrant diumenges,
esdevenim nens d'un poblat nedant al riu,
esdevenim sirenes misterioses entre les algues,
esdevenim fangueix endevinant la floral flaire
que un dia qualsevol, molt aviat, regnarà a l'aire.






dilluns, 2 de febrer de 2009

Satèl·lits

Són intenses les nevades,
les muntanyes llueixen blanc,
les nits dibuixen sobre el negre
estels i llums a un cel mig ennuvolat.

I amunt, amunt, amunt
circulen els satèl·lits
en òrbites traçades
per l'espai universal.

Ens envolten, ens retraten,
giren a diferents velocitats,
transporten les imatges,
passegen per la bellesa sideral.

Viatgem amb la mirada
del cims fantasmals a l'horitzó
fins que el fred ens fica a casa
i el llit esdevé un cau de son.


Són intenses les nevades,
les muntanyes llueixen blanc,
les nits dibuixen sobre el negre
estels i llums a un cel mig ennuvolat.




diumenge, 1 de febrer de 2009

Grip

Sentiràs calfreds i una munió de mals,
et rascarà a cada empassada l'irritat ganyot
i no et desempallegaràs amb facilitat
dels esternuts, els atacs de tos i els mocs.

Et sentiràs fatal, no podràs fer els deures,
tindràs mal de cap i febre,
seràs cau de molèsties dolors i pors.

T'acostumaràs a viure al llit,
a arrossegar-te pel sofà,
a confondre el dia amb la nit,
a fer-te el malalt sense pietat.

T'abandonaran les forces,
seràs un titella sense director,
i quan la grip arribi a la seva caducitat
podràs tornar a ser persona d'activitat.

Estaràs curat.
Curat!



Ens mirarà la lluna

Ens mirarà la lluna aquesta nit
veurà els somnis volant per l'aire,
veurà com dormim plaents al llit,
veurà que l'albada ens abraçarà amb sa flaire.


I escriurà al llibre d'or
que les llunes guarden al racó dels tresors
que hem somiat un món farcit
d'estels fugaços carregats de mots.

Mots per anomenar els raigs,
per anomenar onades,
per donar identitat a cada núvol,
a cada cop de vent,
i a cada llunyà i estrany udol.

Per referir-nos a un somriure,
o a aquell vol del falciot
que un dia vaig veure
sota el roig ataronjat del sol.

I escriurà la lluna
que l'albada ens ha robat la son.