dimarts, 11 d’agost de 2009

Cada gotim





Creix cada gotim,

et vas inflant, raïm.

Sota el sol d'estiu
i les nits més dolces,

les que fan olor de flors

i duen a la flaire salabror,

les que ens conviden a estar a fora
i ens omplen el cel d'estels,

les que segur enyorarem

quan arribi el llarg hivern,

les que fan ombres de fantasmes
i passegen per dalt núvols fumats,

les que ens acullen al fons de l'univers
i volen retardar albades.


Les nits de lluna plena,

les que ens xiuxiueixen sons a l'orella,
les que ens llencen cometes
per formular desigs secrets,

les que juguen amb les marees,

les nits de foscors rimades...


Creix cada gotim,

et vas inflant, raïm.

I seràs un dia most,
i seràs un dia vi

per lluir tast exquisit
d'aquí a unes quantes nits.



(Aquest poema no és ben bé pels nens i nenes; és pels seus papes i mames)