dimarts, 18 de setembre de 2007

Poema de tardor

Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.

Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.


Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.



8 comentaris:

Júlia ha dit...

Uns poemes preciosos, felicitats i gràcies per penjar-los.

Cristina ha dit...

Hola, sóc mestra de Salt i m'ha encantat aquest poema...l'utilitzaré per treballar-lo a 2n...


Aprofito per invitar-te a visitar el bloc de la nostra classe:
www.elspetitsgegants2n.blogspot.com

Gràcies
Cristina

Isabel ha dit...

Gràcies a tu, Cristina. Els poemes reviuen quan són llegits i acaronats per la canalla.
Miraré el vostre blog!
Feliç castanyada,

Ib

Anònim ha dit...

Hola!!!
Felicitats pels poemes, amb el teu permís els utilitzaré a l'aula de 6è.

Anna Fernandez, Piera.

Isabel ha dit...

Gràcies, Anna. Estan a la teva disposició!

Anònim ha dit...

hola!!

et repeteixo que es molt xulo el poema i amb el teu permís el faré servir a 1rA, que et sembla?

adéu

Anna Fernandez, Piera.

Isabel ha dit...

Anna, em sembla fantàstic!

Anònim ha dit...

Hola!

Sóc una alumna de l'escola Andersen de 6è i amb el teu permís el faré per el nostre recital de poemes de tardor!!!
Aquest poema si que és un poema de veritat!!
Quan el llegeixi quedaràn parats ;)

Apa dons gràcies per tot!