Patina per l'aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s'amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta els seus mots
el poema de tardor.
8 comentaris:
Uns poemes preciosos, felicitats i gràcies per penjar-los.
Hola, sóc mestra de Salt i m'ha encantat aquest poema...l'utilitzaré per treballar-lo a 2n...
Aprofito per invitar-te a visitar el bloc de la nostra classe:
www.elspetitsgegants2n.blogspot.com
Gràcies
Cristina
Gràcies a tu, Cristina. Els poemes reviuen quan són llegits i acaronats per la canalla.
Miraré el vostre blog!
Feliç castanyada,
Ib
Hola!!!
Felicitats pels poemes, amb el teu permís els utilitzaré a l'aula de 6è.
Anna Fernandez, Piera.
Gràcies, Anna. Estan a la teva disposició!
hola!!
et repeteixo que es molt xulo el poema i amb el teu permís el faré servir a 1rA, que et sembla?
adéu
Anna Fernandez, Piera.
Anna, em sembla fantàstic!
Hola!
Sóc una alumna de l'escola Andersen de 6è i amb el teu permís el faré per el nostre recital de poemes de tardor!!!
Aquest poema si que és un poema de veritat!!
Quan el llegeixi quedaràn parats ;)
Apa dons gràcies per tot!
Publica un comentari a l'entrada