Colles de poetes

Tenim colles de poetes a les aules,
que pensen, que diuen, que rimen,
que escriuen mots al blanc del paper.

Quan tanquen el ulls,
quan escarben al pou
sense fons dels records,
quan inventen històries dels móns,
quan salten o cauen invocant terrors,
quan veuen, quan miren
i entren amb el cap de passeig pel cor,
poemen, escampen al full
versos i estrofes i rimes
que harmonitzen reflexions amb els sons.