La princesa amb sa cort
contemplava les muralles,
i en caure el dia
reclamà balls i rondalles,
doncs la jove, pobreta, s'avorria.
Li portaren mags,
arribaren titellaires
però la millor diversió
era contemplar els firaires.
Cridaven mercaderies
mentre reien i bevien,
i oferien manuscrits
a un poble analfabet
que no escrivia ni llegia.
La princesa sobirana
instaurà, en veure el panorama,
una diada aquella anyada
dedicada als llibres i sa volada.
Inventà inflamada
la llegenda encara ara explicada
d'un cavaller valent
que rescatava a una gran dama
de les urpes enverinades
propietat d'un drac ardent.
El poble tenia curiositat
i aprenia, les lletres aprenia...
I és aquesta l'autèntica i veraç
història d'aquesta festa bibliogran.