dimarts, 29 de novembre de 2011

Un nou dia









El cel s'omple de vida,
el carrer és indret de fred
i el sol a llum ens convida.


Neix ara un nou dia:
serem emissors d'ombra, 
serem amplificadors de la llum,
serem la veu que modula
el ball de la flama de vida,
el ball a caprici del fum.


Ens embolcallarà la grisor 
serena del capvespre
o la foscor de la nit d'hivern
per segellar una jornada recent
plena de vida, de llum i de fred.

dilluns, 28 de novembre de 2011

Rovellons

Trobats a un indret boscós del Montseny





Sorpresa llargament esperada,
sang taronja entre els dits,
recollir amb fervor la boletada
mentre el sol daura amb consistència el desig.



Passejar pel terra incisiva la mirada
escannejant els tresors 
que el bosc de tardor ens regala
per afalagar-nos els sentits.


Prendre la decisió encertada,
anar pels camins adequats,
veure el verd tendre dels pins
decorant la plata de l'alzinar...


Retrobar-te amb la pinassa,
exposar la pell als esbarzers
i tolerar amb gust una esgarrapada.
Sentir piular una mallerenga,
punxar-te les mans ja tacades, 
despentinar-te amb les branques,
localitzar -oh!- aquell rovelló
o el pinetell que pels matolls s'amaga
i veure-hi al voltant els exemplars que l'acompanyen
a manera d'acolorida i generosa comparsa.

Tots són diferents, tots són una guapada.
Alguns semblen un cul, d'altres un rovell d'ou a l'aguada.
Un d'ells és cau de cucs: li cal cirurgia acurada.
Aquell, claret, reflecteix un raig de sol.
El vinós s'ha disfressat de fosc i tornassolat s'apaivaga.

No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada 
respirant a ritme matiner de la rosada; 
contemplant la lluna fent filigranes entre les fulles,
ensumant la molsa esquitxada pels núvols i el fang,
aquella que l'aigua deixa esponjada
i delata vermellors incipients de la rovellonada.
No marxaria mai del bosc
jo hi viuria allà aixoplugada...



***

dimarts, 22 de novembre de 2011

Coses de la vaca





Pastura la vaca,

menja l'herba del prat.

Camina la vaca

presumida amb el seu ramat.






Quan el dia s'acaba

i la lluna sembla al cel un fanal,

dorm tranquil·la la vaca

somiant que es banya a les aigües del llac.





***

diumenge, 13 de novembre de 2011

A caminar!


Densa, fosca era la nit
i la llum més blanca
ha tenyit l'albada
per omplir de vida el dia,
aixecar-te les parpelles,
treure't la somnolència
i fer-te saltar ràpid del llit.

Massa estona a la deriva
mentre penses què faràs;
surt del món nocturn particular
i llença't fora de casa, a caminar!

Veuràs les gotes mandroses de la rosada,
el raig primer que pinta cada teulada,
un artifici d'ombres entre els carrers
i un cel que t'esponja de bon matí els anhels.

dissabte, 12 de novembre de 2011

No plou ni neva


Ni plou ni neva.
Fa un sol que esparvera.

Llueix el mar tranquil i blau,
el cel se'l mira i espera
que no ens enganyem i pensem: 
oh!, ja arriba la primavera.

Va avançant l'any cap a l'hivern
i a tots ens arrossega.
Per gastar les bufandes i la llenya,
per girar amb la roda del temps,
per navegar amb l'harmonia de la Terra.




***

divendres, 11 de novembre de 2011

Fi fred

Foto: tardor als Ports


Queda enrere el sol d'estiu
i les brises vora mar.
Els grocs dels camps de blat,
les tempestes de la tarda
i els dies clars, llargs i vius.

Queda enrere la calor
i ens arriba com una gran abraçada,
com un tsunami inevitable,
com un fet que ens aclapara
aquest fi fred de la tardor.

Fred blanc brillant de l'albada,
delicat i sense entitat de bon matí
absent quasi a migdia,
revifat quan marxa el sol
i amb plenitud quan es fa fosc.

El fi fred de la tardor.

dijous, 10 de novembre de 2011

Jornades numerades

Tenim les jornades numerades,
amb les hores preprogramades
sense gaire marge per fugir.

Si t'escapes, malgrat tot,
perquè trobes al temps una esquerda
o t'abdueix a un món paral·lel
aquella estona d'avorriment,
ai! què és difícil la tornada
al més quotidià de la jornada.

Hauràs d'oferir una excusa,
inventar-te malestars
o recitar aquella genialitat astuta
que expliqui (o no) l'absència temporal.


dimecres, 9 de novembre de 2011

Hi ha llocs al món

Foto: White mountains (New Hampshire)
Autor: Oriol Arteaga Barriel



Hi ha llocs al món 
on la neu de tardor
ha fet seu el bosc. 

I les fulles de colors
semblen ocells en vol
voltant els troncs...


***


dimarts, 8 de novembre de 2011

Després de la pluja





Després de la pluja
queden gotes brillants
que fan del paisatge
una joieria ambulant.

L'entrada de la nit





Se'm fa petit el temps,
i les hores curtes.

Esmicolen les llums
els millors minuts,
i embolcalla la tarda
el blau enfosquit quan fuig.
I fan reunió els silencis,
reverencien l'entrada de la nit
mentre la lluna tria el seu vestit,
que ha de ser el més elegant i distingit.

D'aquesta manera,
qualsevol actual capvespre
és un indret de màgia
per esperar pacientment la gelor de l'hivern...


***

diumenge, 6 de novembre de 2011

Obren ses ombrel·les els follets





Insistent, rítmica i silent
cau la pluja sobre el bosc.

Patinen les gotes, 
pengen dels troncs
són llàgrimes, son plors,
queden immòbils tocades pel goig.

Tremolen, emmirallen el sol.
Obren ja ses ombrel·les els follets
i apareixen entre els verds els bolets.
Trompetes, ceps, rossinyols,
rovellons, fredolics i camagrocs,
la vida pel terra entre llimacs i caragols
amb els primers freds de la tardor.

És la festa gran del gran món dels fongs!

divendres, 4 de novembre de 2011