Ja s'obren les escletxes

Ja s'obren les escletxes,

entren els raigs d'estiu

als versos dels poetes,

als dies, al curs i als rius.

S'acaba un maig fronterer

que delicat arxiva hiverns

i fa esclatar lleument espurnes

als projectes dels nous temps...

Arribaran jornades llargues

i a les carenes el desgel,

ruixats, llamps, tempestes...

I també pluges d'estels.

Arribaran les hores mortes

per donar vida als núvols del cel.

Arribaran capvespres roses

i als boscos foscos el fangueig.

Arribaran els migdies de mosques

i les gotes salades enganxades a la pell.

Els verds nous i tendres als prats,

les aromes, els colors inversemblants dels pètals

i els grocs enlluernadors als camps.

La florida dels primers bolets,

el raïm inflant verdors a la vinya

mentre es va gestant la vida.

Ja s'obren les escletxes.

Se'ns acosten les vacances

Se'ns acosten les vacances
per sorprendre'ns cada dia
amb matisos d'espectacle
i llocs que semblen de ficció
entre camins de novíssim transitar.

Flaires mai imaginades,
vespres d'aquarel·la i transició,
nits d'esplèndida foscor
i rius i camps i boscos
de juny, juliol i agost
amb sorolls llunyans o properes remors.

Pots estudiar llavors ocells en vol,
papallones resseguint pètals i flors,
els núvols que es desplacen
mutant del blanc al gris sedós
i camps tot collita o ja rostolls.

Pots pintar paisatges nous,
pots escriure contes màgics,
pots bastir maquetes d'àngels
pots somiar amb vaixells i nàufrags.
Pots dibuixar balenes blanques,
pots llegir llibres fantàstics,
pots construir naus espacials,
pots estudiar com es desplacen
les tortugues pels oceans
o jugar amb vehicles de motor antic i ranquejant.

Pots contemplar la lluna
quan de nit sembli un fanal,
que primer lluirà taronja
i més tard aquell poder blanc sideral.

Pots nedar cinquanta milles
per corrents marins de mars australs,
pots volar amb estels o ultralleugers,
pots simular viure vides
de mítics aventurers.

Cal, però, que sempre a les vacances
arxivis llums, colors, sons i cels
a la memòria, al cor i als papers
i així seran permanents en el temps.

Permanents en el temps...
i els podràs cercar al teu cervell
quan l'hivern sigui massa fred
i la monotonia quotidiana t'aboqui
a un pou de tedi i avorriment.





***