dimecres, 8 d’octubre de 2008

Poema de la lluna



Protagonista de moltes nits,

navegant del cel

sens motor ni rem.


Vela groga,

vela blanca,

"o" taronja,
tall convex,
llum, reflex,
objecte d'art.

S'estira, s'arronsa,
desapareix.
La lluna torna.




(

Poema de la nit



Extrema la foscor que cau sobre la terra,

punts brillants a dalt, a l'alta semiesfera.

La son que ens tanca a l'ull cada parpella

i aquella llarga, sovint interminable espera
a que surti el sol darrera els vidres de la finestra...




*

Amb permís del poeta Margarit


Malgrat que el dia ens estimbi contra la realitat,
que la llum sigui precària, massa gris i la pluja irregular,
que els carrers guardin a la memòria tota la misèria i molt poca glòria,
malgrat tot i a pesar de, amb permís del poeta Margarit,
que cadascú s'aixoplugui - si vol, si pot- a una casa de misericòrdia.

(Enhorabona, senyor Margarit!)